Josefa
Sampedro Rado, 75 anys, metge de capçalera de S'Arenal en la dècada
dels 70; psiquiatra a tot Mallorca exercint consulta a Palma,
Manacor, Inca, Sa Pobla i Pollença, fou una peça clau en els inicis
del moviment marginal i al llarg dels nostres 47 anys de batallosa
existència.
Deixà de penar, ja que
totes les seves ventures i aventures al final se li convertien en
pena, dia 16 d’aquest mes a Maracaibo, agombolada per la família
adoptiva veneçolana, pel seu company de fatigues i pel seu únic
fill que havia anat a passar el Nadal amb ella.
Fa tres anys havia
retornat a Veneçuela, on havia viscut els seus anys de joventut,
foragitada de Mallorca per la humitat que li rosegava els ossos i per
la misèria d’una pensió d’autònoma. A l’horitzó del seu
desert li restava el somni d’un pare complaent, d’una servitud
amorosida i d’un ideal de revolució a la cubana. Era fervorosa
partidària de Chaves.
Ens coneguérem en els
gloriosos inicis de l’Acolliment de S’Arenal. El grup de
revolucionaris somiatruites havíem posant en marxa un bar de
trobada, un gabinet d’informació jurídica i una guarderia. La
policia, que ens vigilava a totes hores, no passava del portal perquè
es topava amb el rètol de l’entrada que proclamava: “Monta y
responde Caritas Diocesana”.
Vet ací que la nova i
coratjosa doctora dels treballadors d’hoteleria m’envia a demanar
per indicar-me, ben mirat per imposar-me, un horari de la guarderia
adequat a les cambreres de pis. Així, l’acolliment dels infants va
funcionar de 7 del matí a 7 de l’horabaixa, tots els dies de la
setmana, àdhuc els diumenges i festes grosses.
Josefa Sampedro fou la
primera directora i doctora de Can Gazà. Somniàvem que els malats
mentals tirats al carrer trobassin el lloc adequat a les seves
singulars necessitats. Prest es compliran 50 anys d’aquesta
frustrada utopia. Tanmateix, la nostra psiquiatra no ens ha fallat
mai. Tres dies abans de la seva fuita escoltava i assistia el darrer
follet pel qual havíem sol·licitat mà de metge, abans
d'estrènyer-nos, un cop més, els testicles de la impotència.
La il·lustrada i
singular doctora mostrà sempre una clamorosa inclinació cap als més
dèbils. Molts de malats mentals s’alliberaren d’acomplir presó
per mor de les seves perícies i peripècies davant els tribunals de
la injustícia.
Fou una solitària i
desesperada opositora del sistema. En el seu moment ressonaren per
tots els femers de la casta mèdica els seus udols de lloba ferida
per la impotència, quan abandonava la seguretat del treball i el seu
lloc de privilegi, tant al psiquiàtric com a la Policlínica.
Com arriscada
escodrinyadora de la bestiola humana es comprometia en cada cas, tot
vivint les esglaioses passes del procés tant o més que el mateix
malat.
Suportà el martiri
d’ensumadora del futur quan els fariseus i doctors de la inquisició
l’acusaren davant els tribunals d'haver receptat metadona a uns
ionquis residuals, rebotats de tots els camps de concentració.
No deman, en un gest de
justícia històrica, que el bus de la Creu Roja que reparteix
metadona, condons i xutes netes porti el nom de Josefa Sampedro com
la primera màrtir del nostre sistema dictatorial, però esper, en un
atac d’imbècil innocència, que els que l’acusaren de vident li
dediquen, davant la notícia de la seva mort, una llàgrima de
penediment.
Josefa, valenta dona i
admirable professional, els marginats que et coneguérem de prop
t’estimam des d’una profunda gratitud.
Si que ho era. Una gran persona i la millor amiga que un podría trobar.
ResponEliminaLes persones que varem tenir la sort de coneixer-la ens quedam amb la seva gran calidesa humana.