Rafel Joan, amic, cooperant, benefactor, referent, Can
Gazà et necessita. Tanmateix qui més et fretura és aquest condemnat a cadena perpètua que som jo per mor del meu
delicte de pertinença a banda desalmada. Enyor i necessit la teva escalfadora
presència; la teva contagiosa pau; la
teva capacitat d’escolta; la teva irònica claredat a l’hora dels judicis i de
les determinacions; el teu degotís de solidaritat; la teva intuïtiva i justa presa
de postura davant qualsevol embull sorgit de l’entremaliada convivència.
Però sembla que t’has deixat enllepolir per l’eternitat. Molt em tem
que el paradís dels justs es trobi aglapit, talment una Marginàlia gloriosa, per l’aferradissa droga de la
mandra. Sé cert que ara m’entens quan intent explicar que la temptació suprema
dels marginats és no fer res.
Embadalit per la plàcida
sensació d’un nirvana neutral, alliberat d’obligacions, deures,
aspiracions, revolucions, mandangues i històries, no voldràs retornar a les
bones. No hi valen esques per fer picar l’ham per a una aparició casolana. No
contradigues la teva encarnadura, el teu tarannà i la teva pràctica adduint el teu dret a
descansar. No ho vares fer en una vida. No t’ho deixarem fer a l’altra. Has de
retornar.
Com que sabem que no voldràs comparèixer a les bones, hem pensat obligar-te a les males. T’hem organitzat allò
que més odiaves. Allò que evitares amb totes les teves forces. Els amics t’hem
armat un homenatge. Ara et fots. No et
resta més remei que empassar-te la ràbia tornant-te posar en marxa.
Massa bé sabem que si tu hi fossis, Rafel, tota la penada que passam
per mantenir el taller de Can Valero es reduiria a la meitat. Per això et farem tot el rabier que faci falta per tal
d’obligar-te a fer miracles. Tu en tens la culpa. Si no volies que
t’emprenyàssim a l’altre món no haguessis demostrat que eres un sant mentre peregrinaves
en aquest infern nostre.
P.D. Rafel Joan Fortesa compareixerà a la cita. Per favor, amics, no li
fallem. Teniu temps d’organitzar-vos. Diumenge, dia 1 de maig, a les set, a la
sala Dante. Després, berenar i visita a
la nau de Marginàlia. Veniu sense preses. Es tracta d’un encontre coral i
cordial.
Moltes gràcies per aquestes paraules. Segur que està ben enrabiat!!! Fins diumenge.
ResponEliminaQue bonic!!!
ResponEliminaEn Rafel era tal i com expliqueu i segur que retorna i fa miracles.....jo el porto al cor i així és com si encara fos aquí.....sempre l'estimaré!
Un món amb més Rafels i Jaumes seria molt millor.
ResponEliminaUn món amb més Rafels i Jaumes seria molt millor.
ResponEliminaMoltes gràcies Jaume...tota la rao tens.
ResponEliminaSerà obligat a retornar,no per duu la pau,sinó la espada.Decepcionant la sumisió de Jesucrist davant l'Imperi Romà,devant l'Abominació de la Desolació,quan Èll aconsella als altres de fugir a les muntanyes,al Maquis.El Poder criminal i assasí no podrà amb tots aquells què una i altra vegade tornaran damunt un ennigol,al igual que Jesucrist el dia del Judici Final,per pasar comptes amb tots els corruptes que vèis cada dia a televisions i premsa.
ResponEliminaGràcies per la rebuda, el concert, el soparillo i el toc de conciència...
ResponEliminaRafel Joan va tornar, hi era, el seu esperit voltava pel teatre i la nau dins tots nosaltres. El seguirem enyorant malgrat queden els seus llibres, escrits, la seva empenta i exemple. Gràcies Jaume!
Gràcies Margalida!
Gràcies Rafel des d'on et trobis...