POLLENÇA I CAN GAZÀ, AGERMANATS

Els marginats de Can Gazà hem trobat, des de sempre, un acolliment molt especial i amorosit al noble poble de Pollença. Per pal·liar les nostres necessitats de desemparats dels desemparats els entranyables amics pollencins han organitzat diverses activitats al llarg de molts d’anys de valença, tals com concerts, subhastes, bingos nadalencs... Eixes accions benèfiques s’han compaginat amb trobades i conferències per donar a conèixer l’especial i específica filosofia de Can Gazà.

Darrer cada miracle i ha un sant talment com darrera cada prodigi estètic hi ha un artista. Aquesta meravella d’ajuda i perseverança té un secret, una ànima vivificant. En el fons, qui ho mou tot, començant per mi mateix, és la prodigiosa i singular tribu de Can Morena. Les quatre germanes Rotger Martí, amb tota la seva cohort d’arreplegats i descendents, formen un exercit de solidaritat.

Tanmateix, qui empeny totes les relacions de Can Gazà amb Pollença, fins al punt de merèixer el títol d’ambaixador de Marginàlia, és un membre molt especial, reconegut i estimat d’aquesta tribu del Pont Romà, un artista de la bondat i del ferro forjat. Nom Fernando Perianes. La nostra amistat, les arrels de la qual s’endinsen en unes profunditats esglaioses de la sensibilitat, ve de l’any 60 quan jo era vicariet de sa Poble i el tímid bergantell de Palència complia el servei militar a la Base.

Voldríem que la presentació del meu darrer llibre “Déu meu” que amb tant d’encert i generositat ha preparat el saví banyarriquer de la nostra història, Pere Salas, a la biblioteca pollencina que ell endega per a divendres que ve, fermàs una baula més a l’agermanament de Can Gazà amb Pollença.