dilluns, 6 d’abril del 2015

CRUEL DESEMPARANÇA PER A L'ACUSADOR DEL RECTOR



"L'Última Hora" del dia 2. IV.2015 treia, arraconada a una quinta columna, una nota al·lucinant. Per no perdre el perfum de la notícia cal reproduir-la literalment.
"La policía no ve "nada extraño" en el accidente que sufrió el denunciante del expàrroco de sa Pobla. Dos policias confeccionaron un atestado en el que explicaban que los hechos ocurrieron en la tarde noche del lunes, el mismo dia que el denunciante retiró la denuncia, justo en frente de la rectoria. "Una bolsa de Caritas" le bloqueó la rueda i él voló, Quedó conmocionado y lo llevaron al hospital, donde le dieron 9 puntos de sutura... ".
Només hi ha dues possibilitats. Que sigui veritat o que sigui un compost. Si els fets passaren tal com conta el periòdic, s'ha de reconèixer que el guionista del destí té una dolça mala llet emprenyatívola que te cagues. El redactor de la notícia mereix una semblant qualificació. Antològic. Per altra banda, si la caiguda del jove marginal esdevingué per un cordill invisible entre la "bolsa de Càritas" i la finestra de la rectoria s'ha de donar un premi de l'absurd a l' inventor de la trama.
Al marge de la singularitat burlesca de l'escena resten, per a mi, dos punts evidents. El primer caire a destacar d'aquest lamentable succés és que l'instint de defensa de la sagrada institució, reforçada per tots els seus aliats del poder, ha creat un estat de por. No sé exactament quins fils ha mogut per contagiar aquesta sensació de pànic. Però la cosa certa és que davant l'autèntica lapidació pública que ha sofert el jove, presumptament violat pel seu aixoplugador, qualsevol altra víctima de la descarada prepotència clerical perdrà l' enrrampada de la justícia i s'enforinyarà dins la closca de l'infortuni, per a sempre. La conclusió que treuen els esclafats sempre és la mateixa: "Val més callar i patir. Dir-ho, només augmenta l'angoixa i la deshonra".
El segon punt a destacar és la cruel desemparança que ha hagut de suportar el denunciador. Una inassistència que clama al cel. A aquest cel cap a on va sortir disparat l'atrevit acusador de la suprema autoritat de la parròquia.
Si el pobre i atrevit acusador tingués cotxe, l'inventor de la caiguda, diví o humà, -tant s’hi val- s'hauria hagut d'inventar una mentida més versemblant per empeltar-nos la fantasmagòrica història.
En aquest cas, la deguda protecció de les possibles víctimes no ha funcionat en res ni per res. Han fallat l'ajuntament, el jutjat, la parròquia, l'assistència social i tota la gent de bona voluntat que tant abunda a sa Pobla. Algú hauria d'haver portat el pobre desemparat a un lloc tranquil i segur. A Can Gazà l'hauríem rebut amb el respecte que procuram acollir a qualsevol qui s'acosti a la nostra posada. 
Joan Pons mateix hauria pogut orientar els bons samaritans, donat que sovint ha portat a Can Gazà persones marginades que ell no podia atendre. De la mateixa manera, quan era rector de Calvià venia al Refugi a cercar joves que li ajudassin en les seves tasques de neteja de la parròquia i de la rectoria. Entre moltes altres oportunitats, com puguin ser l'exercici de la humilitat i la demostració de la fe en la justícia divina, el seguidor de Jesús ha tingut l'avinentesa de posar en pràctica el difícil, gairebé impossible, consell evangèlic que proclama benaurat a qui posa l'altra galta a l'hora de mostrar cara per l'amor cap als enemics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada