Gustosament
i emocionada m’acull al títol que m’atorgau pel coronament i acaronament del
vostre transcendental llibre. Després de les tesis de Luter cap escrit no ha
fet tremolar els fonaments de la hipocresia de l’Església catòlica com el
vostre llibre.
Crec
que per correspondre a la vostra amistat i al regal immens de la vostra vinguda,
he d’orientar-vos sobre la situació de Mallorca.
De
la prostitució i espoli de la nostra consentida i impotent mare terra em podeu
tenir coneixement per moltes vies. Mentrestant, ningú, ni fins i tot el vostre
passat coronel del Sant Ofici i paisà meu, l’arquebisbe Ladària, us sabrà
diagnosticar l’estat d’agonia de l’Església mallorquina.
Tenim
-i els qui l’estimam, encara, patim- una Església aburgesada, apàtica,
hipòcrita, homòfoba, covarda...Però, sobretot, infantalitzada. Els capellans, com
alumnes d’un parvulari de monges, es comporten segons l’autoritat del mestre
mitrat de torn. Al llarg de cinquanta anys, el Vaticà ens ha castigat amb
bisbes valencians. Aquests artistes de les falles dominen la manya que usen els
reprimits sexuals, de forma especial els gais, per enforinyar-se, com escarabats
piloters, dins la pròpia merda. Aquesta tàctica de la dissimulació, que vós
descriviu magistralment a la vostra obra, jo la vaig aprendre de la nostra
cussa de caça que es rebolcava dins el clot de fems perquè els conills no
poguessin ensumar la seva naturalesa canina.
El
bisbe Úbeda, que va dominar el timó al llarg de 30 anys, era consentidor, fins
i tot protector dels capellans armariats. Els més coneguts i escandalosos, un
d’ells l’ofegaren a una platja de nudistes gais, foren premiats amb càrrecs i
canongies. Don Jesús Murgui era massa ninona per trobar agombol entre els seus,
El darrer bisbe, Xavier Salinas, es guanyà la burla de la gent i l’expulsió de la
Santa Seu amb un afer de pubertat amb una
botifarra. Estic segur que si en lloc de jugar a enamorats amb la marquesa ho
hagués fet amb el marquès, els reprimits cavernícoles no haguessin condemnat al
menyspreu que patí aquell pobre novici d’hetero.
Com
a exponent de la situació d’hipocresia supina us puc dir que en tota la
història de Mallorca, dels milers de capellans i frares homosexuals
–l’estadística no falla– l’únic
que ha sortit de l’armari, gojós i cara alta, he estat jo.
Una
pèrdua irreparable per a la vitalitat del nostre cristianisme ha estat la
secularització d’un nombre molt considerable dels millors sacerdots de la Diòcesi. Hores d’ara, la
majoria han format la seva pròpia família i segueixen treballant per al nostre
poble.
La
societat mallorquina, amb els grup LGTBIQ actua d’una forma discreta i
civilitzada. Fins i tot l’actual president del Consell de Mallorca està casat
amb un home. M’agradaria molt que us poguéssiu encontrar.
A Marginàlia, tot i agonitzar al cul del món, els
miserables obeeixen cegament les normes
franquistes. Toleren els “mariquitas”
i denigren, tot i ser-ho la majoria d’ells, els homosexuals, els mascles
que estimen els mascles. A mi em respecten pel profit que treuen de la meva
redempció de culpes. Però per darrere es
refereixen a mi com “el puta cura maricón”. I a molta d’honra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada