En un moment vaig pensar que no retornaria ja
mai més a Mallorca.
Però la vostra
energia, família, amics, tribu, companys de Can Gazà, paisans de Marginàlia,
m’ha retornat a la vida. M’ha retornat a Ca Nostra.
He tastat,
pagant-ho amb llàgrimes de sang, l’amargor de l’enyorança. Més enllà de la malaltia
i de la mateixa mort em turmentava la vostra absència.
Al llarg de tres
setmanes d’hospitalització forçada els vostres noms han omplert el pou profund
de cada minut. Al vespre, quan el turment de l’absència de la son lacerava els
meus polsos, trobava el remei de no cridar com un foll imaginant-me que
m’arrufava al bres de Son Sureda o al
jaç de Can Gazà. De totes formes, suplicava a les amables infermeres que deixassin el llum encès, la
porta de l’habitació oberta i un got d’aigua al meu abast. Tot i saber que no
captaven d’entrada el meu català de Mallorca, els explicava que els vells i els
foll necessitam, per no perdre el Nord, un llumenaret blau a l’entreforc de la nostra rondalla.
Gràcies, família,
amics, tribu, fills meus de Can Gazà, compatriotes de Marginàlia. Vosaltres
tots heu operat el miracle de la meva resurrecció.
Heu fet una mala cosa. Haureu de viure amb un
ressuscitat obsedit només per les transcendències.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe esborrat un meu comentari, que no era sinó un article en dues tongades -la casella només té cabuda per a poc més de quatre-mil espais-; perquè passades unes hores i baixat el nivell d'entusiasmalina en sang, he trobat que era impertinent parasitar l'escrit den Jaume per dir la meva de tota una altra cosa que no parla ell. Així, si no canvio de parer, editaré un tercer escrit on em cenyiré, ara sí, a fer una observació sobre una seva paraula. i aleshores, passada l'estona i recuperats novament els nivells d'autoestima rutinaris, potser el deixaré publicat i tot.
Elimina-jordi isant
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAixò que no puguis rectificar un escrit és una punyeta.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaMalgrat que visquem en una iatria -règim polític successor de la teocràcia-, o més aviat perquè hi vivim, cal saber que un client de Sanitat no ha pas de "suplicar" a l'hora d'exercir els seus drets. Com ara, un ingressat a l'hospital, disposar d'aigua per a beure, dormir o no dormir amb el llum encès i la porta oberta. És bo de recordar-ho això, quan la identitat de l'home el fa encar més vulnerable que no caldria; en un context com el sanitari que indueix els clients a assumir el rol pacient. Les identitats que n'augmenten la vulnerabilitat per sobre la de les homòlegs respectats, són la d'un nen, la d'un vell i la d'un morb. Les identificacions que n'augmenten la vulnerabilitat són la dels impedits, dels orbs, dels dements, dels estrangers que no parlen pla, dels indigents, dels solitaris,... . Del segon al quart/cinquè paràgraf és una capbussada a la vulnerabilitat.
ResponEliminaEn Jaume Mateu havia escrit dos dies abans al seu bloc un article bessó d'aquest, El retorn del patriarca. El podeu llegir a blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=277541.
També hi ha una foto del bell escriptor, que a més a més l'afavoreix, se'l veu prou galdós, malgrat que també convalescent. Per tota la qual cosa la illustració, enmig i a excepció de la dèria iconòfila que sol intoxicar els blocs i l'internet arreu, és un encert.
M'ha estat impossible no esmenar el que em grinyolava massa en el coment; i sols n'he sortit posant-hi taps a les orelles.
EliminaEl primer paràgraf no el vull reescriure, per ampliar, precisar i escatir de què en dic 'identitat' i 'identificació', perquè acabaria de nou parlant d'unes altres coses, i no de la vulnerabilitat en els tractes amb Sanitat en la iatria vigent; sense haver de fer tampoc un assaig sobre això darrer.
Al capdavall el tema de l'escrit mare és l'agraïment i la illusió de tornar-nos veure les orelles en acabat d'una catxada, i no pas re d'això altre.
No deixeu de llegir l'article bessó de l'altre Jaume; ni de brescar la foto que ens hi ha regalat.