Per a Can Gazà les festes de Nadal són desassossec i tristesa. Desassossec vol dir més trull, més feina, més resistència, més mirar prim amb la sensibilitat dels companys i dels donants.
Quan parl de tristesa em referesc a la pena profunda, existencial. Per Nadal, més que mai, al paisans de Marginàlia baixam a les profunditats de la tristesa existencial. Complim al peu de la lletra la sentència del filòsof quan diu que l’home és l’animal més desgraciat perquè, a més de ser–ho, s’adona que ho és. Tot, àdhuc la cridanera solidaritat, ens escup la nostra condició de condemnats al marge, sense família, sense feina, sense casa, sense salut, sense possibilitat de sortida. Tot l’any som els empestats de la societat, però eixes maleïdes festes del consum i de la falsedat exposen al mostrador de la beneficència la nostra desgràcia.
Per afegitó, quedam malament amb els amics i benefactors. No sabem mostrar-nos agraïts amb la generositat de la bona gent. No sabem –parl només de Can Gazà– callar, mirar i fer reverències. Aquest Nadal alguns solidaris assenyalats d’antany han fet pagar als pobres les meves crítiques ocurrències.
D’altra banda, fa molt mal dir “Molts d’anys” quan tens el cor tancat a la presó. Amb la corda al coll, a punt d’ofegar-te l’esperança, el darrer pensament és xisclar “feliç any nou” als botxins de la justícia i de la llibertat.
Amics, Can Gazà us demana un regal molt especial per a la previgília dels Reis d’Orient: veniu i convidau a venir al vermut del primer dissabte de gener del 2020.
Aquest primer vermut de l’any nou tindrà una litúrgia molt especial.
A la trobada a la sala dels encants reviurem de forma molt directa i senzilla l’enrampada de “Rua Fosca”.
A la picada del vermut ens desembafarem de les panxades nadalenques amb croquetes fetes i fregides al moment pel prodigi de la cadira de rodes. A l’altre fogó, el xef de Can Gazà ens oferirà, calentes, unes verdures amb tempura.
Ajudau-nos a oferir una altra cara de Betlem. Endolciu-nos l’agror nadalenca dels marginats profunds amb la vostra amorosida presència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada