diumenge, 16 d’agost del 2020

MOLTS D’ANYS, GERMANA. GERMANETA. GERMANÍSSIMA!

 

Fa vuitanta anys, el dia de la vigília de la mare de Déu d’agost, naixia a Son Sureda Sacos, la Ítaca d’”Encís de minyonia”, na Joana, la meva germana monja. Amb ella sumaven quatre dones i jo. El nin! Un conillet de camp que acabava de complir 28 mesos. Quatre anys després del venturós naixement ens traslladàrem a la vila. Ma mare volia per damunt tot que els seus fills anassin a escola. Tota la família estudià al col·legi de la Caritat de Manacor. Els mascles només podien anar a ca les monges fins als set anys. Per això, jo vaig passar a La Salle.

Als catorze anys, la germana Joana començà a fer feina a les Perles del Palau. Era l’encarregada d’un souvenir surran de l’església dels Dolors. Ben prest, aquella tendeta esdevingué un niu d’amigues i pretendents.

L’any 1961 -jo just acabava d’estrenar missa– entrà al noviciat de Son Roca de les Germanes de la Caritat.

Revestida d’hàbit negre començà a fer hora per llego. Sense deixar de treballar als col·legis de la Congregació, feu el batxillerat i les carreres de mestra i d’assistenta social

Vàrem exercir de missioners junts a Piura. Poc temps després de retornar del Perú encapçalà el grup de monges de la Caritat que allargaren una rama esponerosa de la congregació mallorquina a Burundi. Per dominar el francés, visqué a París. Tanmateix, va ser la primera mallorquina que parlà gairebé perfectament el quirundí.

Durant 2O anys formà part del grup promotor del Moviment Marginal a Mallorca. Molts d’exclosos de l’Hospital d Nit, Puig des Bous, Son Ribes i fins i tot altres que vivien al carrer, aconseguiren la paga no contributiva per les seves arts i manyes.

Però on s’ha jugat la vida, deixant-s’hi la pell, ha estat a les Minyones. Ella fou un dels motors essencials perquè l’asil de nines desemparades del casolot de la plaça Drassanes es convertís en una institució modèlica dedicada als infants exclosos. Ara, les Minyones treballen en tres diferents cases dins Ciutat i un palau d’estiu a la Colònia de Sant Pere. Ella segueix aguantant metxa. Els 80 anys la sorprengueren fent el dinar a la casa de la Colònia.

Per mor del coronavirus no poguérem armar el sarau que es mereixen els seus joveníssims 80 anys. La família i un qüern d’amics empenyoràrem els sentiments i el sabers per regalar-li un vídeo. Dues de les nebodes, artistes de cap a peus, brodaren un reportatge prodigiós.

Jo, per por que les llàgrimes m’anul·lessin la veu, vaig llegir a la gravació aquesta mena de poema que us confii de tor cor.



Germana, germaneta, germaníssima...

Mai un mot, una paraula, un verb de la nostra llengua sagrada, en aquest cas consagrada, havia despertat tantes emocions, tants de ressons, tants de significats, tantes tendreses, tants de sentiments, tantes alegries...

Germana, germaneta germaníssima.

Germana i mare. M’he sentit bressolat, aviciat, custodiat, com un fill, com un infant de les Minyones.

Germana i mestra. He aprés tantes coses de tu! Tantes lliçons callades, amorosides. Sobretot m’has demostrat que es pot estirar sense rompre. Que es pot criticar tot, fins i tot l’Església sense perdre un sol punt de l’evangeli.

Germana i Àngel de la Guarda. Mai no m’ha passat res de res. Tu ets un bolcall que em protegeix en tot lloc i en tot temps. Les teves pregàries són el meu escut protector.

Germana i advocada defensora. Sempre has mostrat cara per mi. Sempre t’has mostrat orgullosa de les meves arriscades aventures a favor dels més marginats dels marginats. De les meves revolucionàries avançades en tots els camps. En el camp religiós, el social, el polític, el personal. Record, encara ara amb calfred a la genètica, la resposta que em donares quan vaig comunicar-te que deixava el ministeri:

- Em sent la dona més feliç d’aquest món. No podia consentir que l’església et maltractàs de mala manera.

Germana i filla de la terra. Ets l’única de la família que pots presumir d’haver nascut a fora vila. De tenir unes arrels fondes. Incommovibles.

Germana i bruixa de la tribu. Tu ens tens embruixats talment hipnotitzats a tots els Santandreu Sureda, amb tota la seva descendència.

Germana i ànima de la família. Tu ens uneixes, ens voques i ens convoques. Tu ets la nostra locomotora... i no vols consentir que cap vagó, fins i tot els de càrrega quedin desenganxat del tren de la família.

GERMANA, GERMANETA, GERMANÍSIMA.

Ens queda el darrer tram. El millor de la vida, dels vuitanta al cent. Lliures. Conscients. Feliços.

Ens queda al darrer esprint per coronar la meta. Per dreceres diferents. Cadascú ha d’anar per les seves. Arribarem al cim de la nostra genètica. Aconseguirem les benaventurances d’en Mateu “Collet” i la massissa saviesa de na Bàrbara “Perduda”.

GERMANA, GERMANETA, GERMANÍSSIMA, MOLTS D’ANYS.

1 comentari: