GRÀCIES, vida, perquè
just ara mateix acabam
de sortir-ne d’una altra.
Gràcies, vida, per escalfar
la infinita gelor,
tot deixant-me ficar, en pèl,
cos per cos, al teu sac de pelegrí de la nit.
Gràcies, vida, per allargar-me
indefinidament el contracte de càndid
tocacollons amb asteisme.
La vida, l’alçada, l’alè, la follia, l’emprenyadura crònica
sou tots vosaltres.
Vosaltres, tots els qui perdeu el temps, l’esma, la memòria, i la fama
per estimar-me.
Vosaltres, tots els adorats d’aquí i d’allà.
Tanmateix el més allà ja em resulta familiar
de tant de guaitar-hi.
Sé que hagués estat més tendre, més profund, més bell
fondrem simplement dins l’abraçada d’una llàgrima.
Però, també sé que moriré el dia que deixi el combat de la paraula.
Mentrestant, LA VIDA us convida, amb mala bava, a suportar-me.
Us promet que, de moment, aguantaré amb un dit,
el que tant m’agrada ficar
a la nafra dels déus, la meitat del pes de la somada.
Can Gazà, 9/V/2023
Just acabat de fugir de Son Espases, embaubat pels opiacis de quiròfan, encara.
Molts d'ànims!
ResponElimina