Can Gazà
voldria aprofitar la festa del segon aniversari del seu taller de Can
Valero per fer pública i cridanera la seva profunda gratitud envers
les persones i grups que fan de Cirineus i Veròniques als marginats
en llur pujada al Calvari de les seves vides mòltes.
Quan
em sent incapaç de traginar a l’escriptura la intensitat dels meus
pregons sentiments, em compareix el lletraferit que hiverna al
barranc de la meva infinita peresa i m'amolla peroracions sacres com
les que acab d’escriure. Però no tingueu por. Dissabte dia 6 a
mitjan matí, just abans de tastar la sobrassada, farem d’allò que
som els exclosos: infants banyats que diuen gràcies. Gràcies de
tot cor. Moltes gràcies. A tots els que feis possibles les
espipellades a la nostra utòpica curolla que es manté com a lema de
la feina tant al taller com al casal de Can Gazà. Ara com mai, alçam
la nostra proclama: “La dignitat del pobre requereix que quan se
segui a taula pugui dir que s’ha guanyat el plat de calent”.
Com
a terrol mallorquí voldria fer un retruc. L’any passat, en el
primer aniversari del taller de Marginàlia, els encantadors amics
del “Club Horizonte” em sorprengueren amb cançons i brindis per
festejar el petit miracle de la recuperació de la dignitat de part
de les persones condemnades a viure i morir a la intempèrie.
Enguany, han enllestit el programa de l’esdeveniment tot estirant a
la rotllada companys alegres i generosos com els components de “Balls
i Tonades de Mallorca”, perquè tothom pugui participar de la festa
de Marginàlia.
Us
ho confés obertament: anam com motos. Ens manquen hores, forces,
coratges per aguantar l’envestida de cada dia. No podem creure que
el taller funcioni de la meravellosa manera que funciona. Per això
mateix, tot i necessitar-ho, no hauríem pensat en festes ni
aniversaris. Gràcies als perseverants i esplèndids voluntaris
d’Horizonte la trobada s’ha fet possible.
Quan
estiguem tots junts els gazanencs farem el retruc: convertirem la
festa del segon aniversari en un homenatge al club Horizonte i a
tots els altres voluntaris de Can Gazà.
Al
títol d’aquesta petita comunicació he introduït un qualificatiu
al costat del verb homenatge, tal com “intencionat”. Tanmateix,
l’adjectiu que jo volia estampar era el d’enverinat. L’acció
de gràcies al club Horizonte i als altres voluntaris serà un regal
amb segona intenció.
Aprofitarem
la festa del segon aniversari del Taller per dipositar a les mans
dels nostres fidels amics i col·laboradors la joia sagrada de Can
Gazà, com és el llibre de Jaume Mateu Martí i Fiona Mersh,
titulat “El preu de la vida mòlta. Diari de Can Gazà”.
Davant
els nostres avaladors repetiré, si l’emoció m’ho comporta, la
proclama que vaig fer a la presentació del llibre a Can Alcover: “En
aquests moments la necessitat primordial de Can Gazà, la tasca
essencial de Marginàlia, el desafiament dels lluitadors per la
dignitat dels pobres és que aquest testament, aquest evangeli,
aquesta herència sagrada, aquest regal corprenedor arribi al
coneixement i a l’estima de tothom”.
