El
proper dissabte, dia 6 de maig, tots els components de la tribu de
Can Gazà, celebrarem el segon aniversari del taller de Marginàlia.
Dos anys són pocs si els contemples des de fora. Una
eternitat si els vius des de dins. De totes formes, dos anys són
temps suficient per aventurar un examen amb la seva corresponent
posada de notes.
Hi ha unes assignatures que mereixen una nota excel·lent
tirant al cum laude. Aquests gloriosos apartats són:
En primer lloc la FEINA DELS HOMES. Admirable com
treballen, com s’esmenen, com progressen, com senten el taller
com a seu. Pura meravella.
Un altre punt destacable és L’APORTACIÓ DE LA GENT.
Ús el terme gent des de la noblesa de la seva arrel llatina. Però
la quantitat de llibres, vestits, mobles, objectes que ens arriben a
la nau de Can Valero, a totes hores i de totes les maneres, supera
allò que podríem anomenar com a cercle d’amics. És increïble la
forma com en aquests dos anys la grandiosa nau s’ha omplert fins al
sòtil. No exager: al magatzem les andròmines freguen la uralita del
sostre.
Un altre capítol que mereix un nou és L’ESTÈTICA.
No hi ha cap visitant que no emeti el mateix judici. “Està net i
ben compost. Fa goig de veure”.
Dins aquest apartat de notes supremes hi hem de
col·locar LES RELACIONS HUMANES. El taller de Can Valero s’ha
convertit per a Can Gazà en una font de contactes, coneixements i
comprensions.
Hi ha uns apartats que, tot i poder aplicar-los el
judici de “ Progressa adequadament”, necessiten una empenta
forta. Una empenta per la qual necessitam més que mai la mà forta i
perseverant dels amics, les institucions, els mitjans de comunicació,
però sobretot de la sort. D’eixa sort que passa de llis davant els
marginats.
Aquests apartats són:
LA SORTIDA DEL GÈNERE. De moment, el taller de
Marginàlia és com un gran safareig on hi entra contínuament un
bram d’aigua i d’on en surt de tant en tant un bòtil mesurat.
L’ACTITUD DELS PARROQUIANS. Molts saben qui som i
tenen consciència que el taller és una obra de misericòrdia pura i
dura. Tot i això, el fenici que tots porten dintre fa que demanen
rebaixes surrealistes. No val per res que els rètols indicatius de
cada objecte en lloc de preu digui “orientació solidària”.
L’actitud de la majoria dels que visiten la fira de les puces
socials és la del comprador que cerca gangues.
LA PROPAGANDA. Ho reconeixem des de la més trista
impotència de pobres sense poders ni influències. Necessitam
urgentment que el taller de Marginàlia sigui conegut, visitat i
davastat.
Però el capítol que ens porta pel camí de l’amargura
fins a causar-nos una angoixa brutal és el lloguer que hem de pagar
cada mes per la nau. Aquest absurd i clamorós capítol fa que a
l’hora de treure la proporció de les notes la qualificació es
quedi en un aprovat rascat. Pràcticament fins ara, tot el fruit del
taller es fon amb les despeses de la nau. Manco mal que els pocs
amics que es comprometeren a ajudar-nos fins ara no han fallat.
Tampoc se n’han apuntat de nous, per això.
Malgrat tot, val la pena aplegar-nos en festa pels dos
anys de miraculosa subsisdència del Taller de Marginàlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada