Quan sumam deu esdevenim Déu. Déu meu!
Tal fou el cas del recital del meu darrer llibre a Marginàlia. Tot i tots, absolutament tot i tots, foren perfectes.
Es creà una màgia entranyable fins al punt de convertir un acte en un impacte; una representació, en una trobada; una declamació, en una interpel·lació; una assistència en una abraçada; una curiositat, en una esgarrifada; una solidaritat, en un prodigi de dignitat; un taller de marginats, en un palau de les arts i de les lletres; un espectacle, en una eucaristia de germans.
Tremolant-me encara les pells, les llàgrimes i les gaubances només puc pronunciar una paraula. La primera que vaig aprendre dels meus sants pares –“ Què diuen els nins?” – GRÀCIES.
Gratitud immensa per a:
Joan Gayà, mestre dels enginys, per posar a punt el vell piano; per a
Aina Maria, pedagoga dels llenguatges i de les ànimes, per crear una autèntica peça musical; per a
Bàrbara i Albert, artistes dels coratges i les gràcies, per donar vida, sentiment i intel·ligència a les meves despullades paraules; per a
la sala dels “Encants” del Taller Marginàlia, per encativar els assistents fins a engolir-los dins la seva bruixeria; per als
amos, senyors, mestres i companys de fatigues i tasques de Can Gazà, per convertir-se en uns meravellosos amfitrions . Mai no em fallau, fills de santa mare! Cada dia em teniu més embadalit; per als
amics, companys, seguidors, benefactors i admiradors per estar sempre a punt de respondre amb escreix i generositat a les nostres cridades; per a
Cil Buele, per perpetuar l’esdeveniment des de la màquina de filmar i des de l’amor entrable pels marginats.
Ara sí puc presumir de família, tribu, amics, imaginació, coratge i llibres.
Gran recital, maravellosament acompanyat de piano. Els elevats mots d en Jaume es posaren mes amunt, si cab, encara, gracies a las veus i sentiments de Barbara i Albert. Fou un autentic recital del sentiment!
ResponEliminaEnhorabona Jaume!
Sublim recital, on les elevadee paraules d en Jaume,els posaren mes amunt, encara, les veus i sentiments de Barbara i Albert, magistral acompanyades al piano per Aina Maria.
ResponEliminaEnhorabona Jaume!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPodeu sentir íntegrament el recital a https://youtu.be/mrNm_QpQkNc
ResponEliminaDels tres comentaris que hi he fet tots han estat censurats en algun moment. Ara mateix no veig per què el més aparentment innocent només m'apareix a mi i és invisible a tot altri.
El reprodueixo aquí, si bé és la simple transcripció de les paraules den Jaume:
"Per damunt de tot no renunciïs, mai de mai, a les teves utopies.
Somnia fins i tot que jo existesc i que t'estim." (42:18)
(40:49) "Al nostre regne cap altre animal de sang calenta o freda porta incorporades al seu ésser eixes caixes fortes on guardar la seva intimitat. Aquests sagraris són els teus pensaments, els teus records, els teus sentiments, les teves imaginacions i les teves utopies.
Pobla el teu cervell de pensaments positius, d'enginys agradables, de persones estimades. Ressuscita per la teva memòria els esdeveniments agradables, els fets gojosos, les amorosides tristeses inevitables; deixant-hi sempre un crit obert al reclam de la justícia històrica."
Poca estona després, i per enèsima vegada, veig que també han censurat aquest altre comentari. El cronos és del videu de Cil Buele: Recital de "Déu meu", de Jaume Santandreu, al Taller Marginàlia - https://youtu.be/mrNm_QpQkNc
Elimina(17:23) "Com a amant? Et valdria més que t'haguessis estancat en la masturbació." No m'ho crec que cap ni un dels qui han tingut la sort de saltar-li darrere la tanca de la (suposada) subestimació, i fer-hi feina tots dos (tots tres,... ), testimoniï a favor d'aquest autoprejudici. Com tothom, en Jaume no es pot mirar els ulls sinó és per la falsa imatge del reflex d'un mirall, que just és un mirall. Que del seu cos en facin mirall els ulls dels qui l'hem desitjat mai (quan era gras, o quan era o és l'avinentesa de cada altre pretendent).
Com hi dic en l'únic comentari, al videu del recital, que, per ara i encara sembla que s'estalviï la censura: trobo el piano excessiu i sobrer. S'hi sent massa, massa estona i lleva protagonisme i força sensorial a les veus que reprodueixen la paraula escrita. Sobrer, perquè una lectura, tant si és individual com collectiva, es val per si mateixa.
EliminaDe tot això destrio el cas de l'artista que interpreta poemes seus o d'altri amb música d'un instrument que sona ell mateix -habitualment una guitarra.
Segurament en persona sonava més bé i més discret el piano. A la pellícula, no. Penseu-hi per una altra ocasió (que ho vulgueu gravar).
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elimina(0:28) Es nota que el cartell l'ha escrit o repassat en Jaume: 'presentarà' per dir d'ell; però "aflamaran les paraules" i "emocionarà al piano" per dir d'altri.
EliminaEn podeu llegir els deumeus, els triats al recital i els que en manquen, al seu bloc a partir de jsantandreuisureda.blogspot.com/2012/12/1.html fins a jsantandreuisureda.blogspot.com/2013/07/220-aclariments-i-bibliografia-internet.html, més l'epíleg de jsantandreuisureda.blogspot.com/2013/07/adeu-deu-meu.html. A part del llibre, és clar.
Per no haver d'esborrar tots tres subcomentaris i tornar-los editar (això de no poder modificar és una punyeta), faig la modificació en un quart subcomentari:
Eliminaen el primer de tots tres, on diu "en Jaume no es pot mirar els ulls" ha de dir "en Jaume no es pot mirar als ulls".
sant tornem-hi:
ResponEliminaen el segon de tots quatre ara, on diu "Penseu-hi per una altra ocasió (que ho vulgueu gravar)" n'ha de seguir "per si el problema han estat els micros."