dimarts, 26 de març de 2019

“DÉU MEU”, FILL PREDILECTE DE MARGINÀLIA


A Can Gazà ens sobren els motius per festejar una creació literària al nostre Taller de Marginàlia. La nostra nau de Can Valero és un dels llocs de Ciutat on hi ha més tragí de llibres. Un dels indrets on es viu de quina manera els marginats no ens salvam per l’ètica, sinó per l’estètica. Un focus de gloriosos contrasts. Els que sobrevivim de les vostres engrunes us oferim tresors de cultura, de creativitat i de bon gust. No debades les forces que ens aguanten són les mateixes que sostenen un poema: bellesa, sentiment i sorpresa. Esclataria de goig si traspassàs els temps amb aquest comentari: “Can Gazà fou el seu gran poema”.

Però “Déu meu” té una necessitat més profunda i essencial per ser enaltit al nostre taller. “Déu meu” és el fill predilecte de Marginàlia. Sense l’orgullosa acceptació de la meva pròpia marginació i la vivència esgarrifosa de tot altre tipus d’exclusió, “Déu meu” no existiria. Tots els altres trenta llibres meus no precisen dels pobres per justificar la seva vida. Però el meu Evangeli va ser engendrat i va néixer i créixer a la República de Marginàlia.

“Déu meu” vol honorar els seus humils i humiliats engendres. Vol proclamar que els qui no tenim res a perdre ni res a amagar estam escandalosament de part dels perseguits com el nostre sant pare Oriol Junqueras, que acompanya el llibre amb una carta apostòlica i estarà present al festival de la paraula, la música i els signes que farem entre tots aquest proper cap de setmana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada