Altres cops hem emprat la nau de Can Valero per a reunions intel·lectuals i festives, però sempre adequant l’espai a les necessitats de l’acte. Així, per acollir la presentació del llibre del profeta Charamsa transmutàrem la botiga de roba en un saló del Vaticà.
Per al recital de “Déu meu” volem enllestir un nou experiment. Volem que els assistents es converteixin en part essencial de la funció. Per això sense tocar res ens acomodarem a la gran sala d’exposició dels Encants, talment com si ens trobàssim a la sala de ca vostra.
He assegurat que aquest atreviment no sigui un fracàs tot demanant auxili a la meva tribu familiar: els tres artistes que portaran tot el pes de l’esdeveniment són nebots meus. Com a bon oncle xaruc i fadrí us lliuraria una llista dels seus mèrits i actuacions. Per no espifiar-la, com ho vaig fer en la impressió del cartell, us aconsell que consulteu el seu currículum a Internet.
Necessitam la vostra ajuda perquè seguim amb l’aigua al coll. Necessitam la vostra comprensió perquè sovint ja ens manquen les forces. Necessitam el vostre ànim perquè la meta ens resta molt lluny, encara. Però part damunt tot necessitam la vostra immersió. Necessitam que amb el goig de la paraula i de la música la vostra pell s’enrampi pensant: “a aquesta cadira, a aquest sofà, a aquest balancí, a aquest tibulet, l’han entapissat, descorcat, renovat, els marginats que el nostre sistema ha condemnat a viure i a morir al carrer, sense cap déu que hi valgui”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada