Ma mare enfortia la meva incredulitat amb un principi cruel. L’apotegma
infal·lible diu “Un no borra mil si”. Per desgràcia, aquesta cínica sentència
s’acompleix amb els Missioners dels Sagrats Cors després de més de cent anys
d'empenyorar la pell i la vida per Lluc.
Si Lluc és un tresor d’espiritualitat, cultura, terra i
llengua “dins el cor de la muntanya”, Mallorca ho deu en gran part al seny,
dedicació i coratge dels fills del Pare Xim Rosselló.
He repassat tots els escrits i notícies sobre l’afer de
Lluc. Hi he captat moltes insinuacions i preocupacions, però enlloc he trobat
la paraula gràcies. La ingratitud es torna injustícia.
Hores d’ara, els mitjans de comunicació i les xarxes
socials haurien d’estar farcides de proclames de gratitud als Missioners de
Lluc de part de la diòcesi, del govern, dels antics blauets, de l’OCB, del
Güell, del Grup Blanquerna, dels excursionistes, dels pelegrins...
Jo vull concretar el meu homenatge en dos entranyables
amics, gegants i referents de l’Evangeli. Aquests dos venerables mestres són
Romà Fortuny i Ramon Ballester.
El Pare Fortuny quan es trobava en l’esplendor del seu
priorat abandonà Lluc per anar a Barcelona i viure amb els pobres, tot iniciant
la “Fundació Engrunes”. Porta anys de recerca de la dignitat dels exclosos per
la feina manual. Ell ha esdevingut un excel·lent ebenista. Ara segueix en el
mateix solc vivint amb els “Drapaires d’Emaús”.
Els marginats de Mallorca hem fet molt de camí amb el
Pare Ramon Ballester. Aquelles llargues nits, al primer refugi de la Sapiència,
obrint la porta i el cor als més desemparats foren per mi una lliçó suprema de
delicadesa i tendresa. L’amic Ramon mereix restar en forma de monument a l’Acolliment
dels pelegrins, que ell impulsà, només per eternitzar el coratge d’aquell gest
de d’escometre el Nunci en català per ser la nostra llengua i en italià perquè
era la del representant del Vaticà.
Venerables prohoms de Lluc, gràcies de part de Marginàlia.
Hi trobo a faltar una nota o un enllaç del que en dius 'afer de Lluc' pels qui no estem al cas. Remenant apunts recents d'aquest bloc només he trobat el quin diu que els capellans secularitzats se'n faran càrrec d'ara endavant; sense dir tampoc d'on ve la cosa.
ResponElimina