diumenge, 6 de setembre de 2020

“PODEMOS” OFEGA ELS MARGINATS PER VENJANCES PERSONALS

 


Sandra Martinez Fernández, a la qual no conec personalment, directora insular d’inclusió social en el moment crític de l’alarma per la Covid-19, va fer un autèntic prodigi: va aconseguir amb una dedicació heroica, multiplicant els mitjans i el personal, que no hi hagués cap marginat –cap!– aglapit pel coronavirus. Si pensau que els exclosos formam, per quantitat i abandonament, el grup més alt de risc, atorgareu, encara més mèrit al prodigi de la genial capdavantera.

Les recompenses i els homenatges de part dels responsables de Benestar Social del Consell de Mallorca, han estat cessar, per pura venjança personal, la nostra protectora.

Mirat políticament, els crims d’aquesta caparruda lluitadora són imperdonables.

És independent. No està afiliada a cap partit. La seva consciència és el seu únic secretari general.

Va ser eficaç. Un funcionari expeditiu –en aquest cas una funcionària- mereix cadena perpètua.

Va consultar en tot moment els agents de baix, els qui palpen la tragèdia dels malalts tirats al carrer.

No va anar a besar al cul als de dalt. Per apagar el foc, no va esperar que arribàs el capitost per sortir a la foto.

Va creure en la seva tasca fins al punt de prendre una funció burocràtica com una missió de salvament.

Però per damunt la indignació de la injustícia, m’encén la més rabiosa de les fúries: la covardia dels governants que han consentit i executat aquesta criminal iniquitat, val a dir el president de l’IMAS i les presidentes del Consell i del Govern. Ningú pot apel·lar a la ignorància. La nostra decapitada directora va rebre la sentència per decret publicat al BOIB.

Per tota aquesta casta d’honorable gentussa els miserables ens podem morir tots de cop. Quin alè! Però les quotes de poder són intocables.

Perdonau el meu llenguatge groller, Els pobres lliures ens aferram al dret a flastomar.

Me cag en tots els pactes i en totes les putes quotes de poder!

Me cag amb els salvadors del poble que l’única art que mostren és la d’aferrar-se a la mamella i treure a colzades els qui volen arribar-hi.

Ara els exclosos encasellats a l’apartat d’inclusió de l’IMAS quedam en mans d’una vicepresidenta segona que ha arribat al càrrec per haver entrat de ribot (vull dir de rebot) al partit que pacta amb el dimoni per tal d’instal·lar-se en el poder. No debades es diu Podemos.

Davant aquesta flagrant impotència els marginats ens sentim esclafats, però sobretot impotents.

Can Gazà ha redactat un breu i sereníssim manifest que cap diari, llevat de l’AraBalears (https://www.arabalears.cat/opinio/raons-cessament_0_2520348143.html), ha volgut publicar. Per altra banda, la situació sanitària no ens permet l’ús de la nostra arma predilecta, com seria anar a estacar-nos dia i nit a l’entrada de l’IMAS per tal d’aconseguir que els dictadors haguessin d’entrar per la part de darrera. Per la mateixa que han fet sortir la nostra salvadora.

Per això us suplic de genollons que faceu córrer aquest clam desesperat. Necessitam encendre la xarxa. Els qui no estam fermats a cap quota de poder tenim el deure de venjar les injustícies a cara descoberta acusant els envejosos amb noms, castes i trajectòries.

                                                                                                   

Cap comentari:

Publica un comentari