HONOR PEL PREMI A LA CIUTADANIA I VIRTUT CÍVICA

 

La Generalitat de Catalunya, a través de la Conselleria de Drets Socials, m’ha fet l’honor de concedir-me el Premi de Civisme a la Ciutadania i Virtut Cívica, en el marc dels Premis Civisme 2021, convocats amb l’objectiu de destacar accions, entitats i persones que, des d’àmbits professionals, aborden el civisme o proposen reflexions i millores socials.

En concret, el Ciutadania i Virtut Civil reconeix persones o organitzacions que destaquin per l’excel·lència de la seva tasca i trajectòria en aquests camps.

En nom meu, recolliren el guardó el passat dilluns dia 29 de novembre Jaume Mateu i Martí, president de Can Gazà, institut contra l’exclusió social, i Lluís Segura Seguí, director insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca.

En agraïment, vaig escriure aquest text que es llegí en aquest acte:



HONORABLE CONSELLERA I ESTIMATS ASSISTENTS QUE US SENT, PERÒ NO US VEIG

Moltes gràcies per la vostra equivocació. Heu premiat un sense mèrits. Als meus 83 anys de plaent existència dels quals al llarg de 60 he gaudit el privilegi de sentir-me ciutadà lliure al País de Marginàlia, no em reconec més virtuts ni trajectòries que les que es poden atorgar a un arbre. He xuclat la meva essència vegetal a la saba del nostre patriarca Joan Alcover: «Jo som l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors -bon cop de falç, bon cop de falç– feia ombra a l’hora de la sesta». Us ho confés amb la proclama de Guillem d’Efak: «Aquest som jo, l’arbre net i retallat contra l’alba». Tanmateix, mon cor no pot estimar el pi de Costa i Llobera fins que li cresquin les tres branques.

Som un vell ametller al coster de la utopia.

Els arbres com jo no precisam reconeixements. Necessitam terra. Terra fonda. Terra lliure. Terra bona. Terra nostra. Terra neta. Terra catalana.

Gràcies amics, per la immerescuda lliurança de força i coratge. Vosaltres, agermanats, sou la meva llacor. No oblideu mai per mai la nostra Catalunya enmig del mar.