dimarts, 4 de juny del 2013

177. REGLA TERESIANA



Teresa d'Àvila ha estat una de les dones més intel·ligents i abrivades de la vostra  història. Juntament amb Agustí d'Hipona i Francesc d’Assís justifiquen el cristianisme. Tots tres corregueren la seva cursa per damunt la partió, entre la mística i la follia Tots tres són gais i bohemis.
La reformadora carmelitana tenia braons d'acer per portar tota mena de timons, tant comunitaris com personals. Exercí sobre el delicat Joan de Déu -m'honora dar-li llinatge-  un domini absolut. A mi m'aregà de tal manera, de morada en morada, segons les seves cabòries, que m'entaforà la collera del matrimoni.
Sovint una sentència seva t'ha il·luminat les arriscades nits de dubtes i atordiments.
Abans de defallir davant els esdeveniments, ja que et vénen maldades,  cal que recordem junts aquest infal·lible dogma teresià. Et transmet el trencaclosques en la llengua que l'escriví la santa bruixa castellana. "Cuando el peor mal que te puedan hacer es para ti el mejor bien, qué mal te pueden hacer?".
Tot el mal que ens poden infligir el convertirem en el millor bé per a nosaltres. Els fantasmagòrics botxins creuen que ens esmicolaran si ens condemnen a soledat, pobresa, debilitat, oblit, deshonra, estigma, oprobi,...
El nostre talismà pot convertir tot aquest femer seu en llibertat i en potència de ser qui som cada cop amb més goig.

dilluns, 3 de juny del 2013

176. LA GERRA DELS MALLORQUINS

Martí Tacó meu, espolsa't la son i para bé el teu orellam al que avui et dictaré.
Per arribar a les arrels de les jeies de l'home cal capficar-se en els mites. Els prepotents occidentals guardau noció dels grecs i jueus. Les meves històries sagrades són també mites. Una nit, en somnis, t'explicaré el que va passar amb el gran intèrpret dels símbols, el meu fill Freud.
Al costat d'aquests mites majors, cada poble guarda gravada en el seu tarannà la seva pròpia mitologia.
A Mallorca, els anomenau rondalles. Jo, mosca vironera, estava amb mossèn Alcover quan les recollia de la gent i les traduïa al seu llenguatge pagès. Al principi he intentat una bestreta del seu estil.
La rondalla d'en Joanet de sa gerra hauria d'estar gravada al frontispici de cada institució i al cor de cada mallorquí. L'amo en Joan s'enfilava per la favera fins al cel i cada cop aconseguia convertir-se, ell i la família, en grans personatges, fins que l'ambició el portà a voler ser el Bon Jesús. Llavors, Déu l'envià altre cop a dins la gerra.
Els mallorquins ho teniu més negre que en Joanet: a més d'enfilar-vos per la favera heu romput la gerra.
Anhel el moment de la retornada dels cristians: la meva gerra és la cova de Betlem.