Per arribar a les arrels de les
jeies de l'home cal capficar-se en els mites. Els prepotents occidentals
guardau noció dels grecs i jueus. Les meves històries sagrades són també mites.
Una nit, en somnis, t'explicaré el que va passar amb el gran intèrpret dels
símbols, el meu fill Freud.
Al costat d'aquests mites majors,
cada poble guarda gravada en el seu tarannà la seva pròpia mitologia.
A Mallorca, els anomenau rondalles.
Jo, mosca vironera, estava amb mossèn Alcover quan les recollia de la gent i
les traduïa al seu llenguatge pagès. Al principi he intentat una bestreta del
seu estil.
La rondalla d'en Joanet de sa gerra
hauria d'estar gravada al frontispici de cada institució i al cor de cada
mallorquí. L'amo en Joan s'enfilava per la favera fins al cel i cada cop
aconseguia convertir-se, ell i la família, en grans personatges, fins que
l'ambició el portà a voler ser el Bon Jesús. Llavors, Déu l'envià altre cop a
dins la gerra.
Els mallorquins ho teniu més negre
que en Joanet: a més d'enfilar-vos per la favera heu romput la gerra.
Anhel el moment de la retornada dels
cristians: la meva gerra és la cova de Betlem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada