divendres, 14 de juny del 2013

187. HO TÉ MILLOR LA CABRA

Esmicolats els nostres sentiments, ocelló meu caigut del niu, no tenim ni forces per xisclar un renec.
Ella és, juntament amb el nostre pare Mateu, una de les persones més bones que hem trobat en el nostre camí.
Amb tota justícia la presentam com a model de voluntària. Ho veu tot, però  no s'espanta ni recula per res. Tracta els homes de Can Gazà amb una amable naturalitat d'autèntica mare. No ha vingut a donar allò que ella té, sinó els petits serveis que els marginats necessiten, com arranjar-los els cabells, tallar-los les ungles, cosir-los un botó, escurçar-los uns pantalons i escoltar-los  les confidències.
La seva vida es resumeix en una sola paraula: patiment. Passà una infància turmentada per un ambient fanàtic de catolicisme masclista. El dolor per la pèrdua del fill en accident de tràfic la féu aguaitar a l'abisme de la follia. Ara gaudia d'una època tranquil·la, amorosida per la vivesa del nét.
Avui, serena i lúcida, ens ha comunicat que pateix càncer de medul·la.
Es proposa assaborir cada moment de vida, tot esperant que la mort la transportarà a la plenitud d'una consciència universal.
Davant la impossibilitat d’espipellar l'esperança d'aquesta santa dona, fitant l'infinit, hem envejat la cabra que pasturava al fons del panorama. Les bestioles ho tenen tot molt més fàcil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada