T'has
lluït en l'administració del baptisme amb aquest esquema. Predicaves:
"Estam compartint tres
caires molt importants.
Abans de res, celebram una festa. La
festa de la vida. Batejar un infant és alçar un càntic per la vida. Tots els
símbols: l'aigua, la llum, signifiquen la vida.
En segon lloc, complim amb una
tradició. Podríem discutir si tenim dret a fer cristià un infant. Per al meu
gust, retornaria als primers anys de l'Església i només batejaria aquells que
ho suplicassin. Mentrestant, però, ens aferram a la tradició. Aquest ritu
inicial encadena el nostre poble de generació en generació.
Però, sobretot, batejar un infant és
contreure un compromís. I el punt definitiu d'un compromís no és determinar a
què, sinó amb qui ens obligam.
Si el pacte fos amb persones majors,
no em preocuparia. Els polítics ens tenen acostumats a no complir les promeses.
Si el conveni l'establíssim amb l'Església, restaria ben tranquil: ella no
serva el vot evangèlic. Tampoc no m'immutaria si el compromís fos amb Déu: si
existeix, si un dia ens trobam i em deixa parlar -tres condicions gairebé
irrealitzables- m'haurà d'explicar moltes de coses.
Contraiem el compromís amb l’ésser més
sagrat, més intocable: un infant. L'hem portat a aquest cruel món nostre sense
demanar-li permís. Batejant-lo, juram
que construirem per a ell un món millor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada