Estimada retalladura meva, posa els cinc sentits en
copsar el secret que et revelaré. L’home
té uns racons sagrats que ha de mantenir purs i intocables si vol preservar la
seva pau. Són talment sagraris on es guarden els santíssims sagraments de la
seva dignitat. Hom no pot cometre pitjor crim que deixar-se profanar aquests
tàlems divins per sacrílegs facinerosos o simplement per grollers imbècils
descurats. Al vostre regne cap altre animal de sang calenta o freda porta
incorporades al seu ésser eixes caixes fortes on guardar la seva intimitat.
Aquests
sagraris són els teus pensaments, els teus records, els teus sentiments, les
teves imaginacions i les teves utopies.
Pobla el teu
cervell de pensaments positius, d’enginys agradables, de persones estimades.
Ressuscita
per la teva memòria els esdeveniments agradables, els fets gojosos, les amorosides tristeses inevitables
deixant-hi sempre un crit obert al reclam de la justícia històrica.
Per la
custòdia del tresor dels sentiments et record la sentència del Mestre: “No
tireu les perles als porcs”.
La plenitud,
escapoló de déu, la trobaràs en la creació. Imagina. Inventa. Crea. Des d’un
poema a un plat de supervivència.
Per damunt
de tot: no renunciïs mai de mai a les teves utopies. Com a persona i com a
poble. Somnia fins i tot que jo existesc i que t’estim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada