dimecres, 5 de juny del 2013

178. SAGRARIS DE L’HOME



Estimada retalladura meva, posa els cinc sentits en copsar el secret que  et revelaré. L’home té uns racons sagrats que ha de mantenir purs i intocables si vol preservar la seva pau. Són talment sagraris on es guarden els santíssims sagraments de la seva dignitat. Hom no pot cometre pitjor crim que deixar-se profanar aquests tàlems divins per sacrílegs facinerosos o simplement per grollers imbècils descurats. Al vostre regne cap altre animal de sang calenta o freda porta incorporades al seu ésser eixes caixes fortes on guardar la seva intimitat.
Aquests sagraris són els teus pensaments, els teus records, els teus sentiments, les teves imaginacions i les teves utopies.
Pobla el teu cervell de pensaments positius, d’enginys agradables, de persones estimades.
Ressuscita per la teva memòria els esdeveniments agradables, els fets  gojosos, les amorosides tristeses inevitables deixant-hi sempre un crit obert al reclam de la justícia històrica.
Per la custòdia del tresor dels sentiments et record la sentència del Mestre: “No tireu les perles als porcs”.
La plenitud, escapoló de déu, la trobaràs en la creació. Imagina. Inventa. Crea. Des d’un poema a un plat de supervivència.
Per damunt de tot: no renunciïs mai de mai a les teves utopies. Com a persona i com a poble. Somnia fins i tot que jo existesc i que t’estim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada