Vull que en el nostre testament hi figurin, amb reverència agraïda, aquells ídols, molts d’ells superiors a mi, el teu déu, que il·luminaren les foscúries en qualsevol tram del nostre camí.
Vet ací que avui, a trenc
d’alba, resant el salm de “La proclama indígena”, de sant Pere Casaldàliga,
aquest profeta universal de Säo Félix
t’ha regalat un tòtem nou per a la nostra cripta.
No cal que em confessis que
amb salms i himnes com el d’aquest poeta català empeltat d’indi a la selva
brasilera, recobraries el breviari.
Es tracta del màrtir
indígena sant Sepé Tiarajú, canonitzat pel seu poble, pel qual ell lliurà la
vida. En el retaule de la teva devota admiració col·loca’l al costat de sant
Ernesto Che Guevara. Així, imitaràs la reverencial postura del defensor de la Teologia de
l’Alliberament, el qual, en el seu llibre de poemes “Clamor elemental”, es declara fervent admirador del màrtir
guerriller. Sepé i Che, reencarnacions de santa Joana d’Arc, units en la utopia
i en el martiri i ara agermanats per la
nostra adoració.
En desgreuge de la teva
ignorància, apliquem uns versets de “La proclama indígena“ als nostres
marginats:
“Víctimes de les massacres, en la mal contada
història i en la mal viscuda església, no accepteu ni projectes, ni promeses,
ni almoines, ni llàgrimes inútils.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada