Escapuló de salvatgina, la contundència de la proclama t'ha sorprès. Has cregut que improvisaves, però la fúria et brotava de la profunditat de les entranyes, on jo, el teu déu, et saünya les conviccions essencials.
Tot havia començat com una assemblea rutinària de
cada dimarts, però el testimoni de la companya que neteja les escopinades i les
barrabassades dels banys, com orinar als lavabos i fins i tot al poal de la
neteja, t'ha disparat el canó de l'amenaça:
-Us jur per ma mare difunta que a la primera
porcada no cercaré el culpable. Aplicaré la correcció infal·lible de la legió
romana: delmaré la tropa. Posaré tots els nostres noms dins una bossa i a qui
la sort condemni, romandrà quinze dies fora.
De cop, he solemnitzat la reunió familiar fins a
convertir-la en una assemblea de l'ONU:
-La convivència humana se salva per dues lleis
disciplinàries: la llei del Talió i la pena del delme. El poble jueu ha
esdevingut indestructible per “l'ull per ull". L'exèrcit romà conquerí el
món perquè l'ombra de ser un dels deu condemnats a mort evitava les desercions.
La llei del Talió la compliu vosaltres a cada vindicta. El càstig del delme
l'aplicaré jo, el vostre general.
Aquests són els fonaments. Les proclames
humanístiques són bambolines per als pontificals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada