"Fa anys estava assegut a un banc de
l'Audiència acompanyant un pobre diable que esperava ser jutjat. Contemplàvem,
tot callant, la desfilada de jutges, missers, fiscals, policies, secretaris,
bidells, quan, de cop, el reu em digué:
- Si jo no
fos lladre cap d'aquests senyors tindrien feina.
De
llavors ençà guard una gratitud més profunda als marginats. La societat rebutja
aquesta allau de persones esmicolades, però milers i milers vivim dels
exclosos. Jo, el primer. No em referesc només a la part material, malgrat n’hi
hagi molts que en treguin una bona tallada. N'hi ha que s’hi fan rics, darrere
els pobres. He emprat el verb viure amb tota l'extensió de la paraula. En
aquest sentit, jo en trec un colló i mig, dels marginats. Els meus
estimadíssims bandejats em faciliten l'acompliment de l'Evangeli, em fan
companyia, em donen sentit a l'existència, em suporten les meves neurosis,
em tornen gairebé intocable, m'obrin un
lloc als mitjans de comunicació...
Però qui ho deu tot al pobres és l'Església. Sense
les obres de misericòrdia, l'Església és morta. Sense la solidaritat, els
missioners serien uns colonitzadors. La dita de sant Pau és més vigent que mai:
“Sense pecadors, no tenen sentit els salvadors".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada