Contaves: "Un dia, l'educadora de l'infant
desemparat es demanà què podia fer per aquest esquinçall d'humanitat. Aleshores
s'imaginà que posava a l'esquena de l'infantó una motxilla on hi aniria
dipositant totes aquelles coses que un dia li podrien ser útils. Somnia que un
dia aquell filló, trescant pel desert, tindrà set. Aleshores, posarà mà a la
motxilla i treurà la cantimplora d'aigua. Una nit de fosca tancada, repetirà el
mateix gest amb una llantieta".
Aquesta és la millor paràbola de l'educació.
De cop, dramatitzaves tot clamant: “Per favor,
dipositau a la motxilla dels vostres
fills les coses més lleugeres i agradables. L'Església ompli de pedres
feixugues la meva motxilla i he caminat ajupit tota la vida”.
Tot d'una concloïes: “Batejar un infant és
dipositar dins la motxilla de la seva
vida el missatge de Jesús. M'imagin que un dia aquest fill vostre serà
batlle i es trobarà amb un conflicte racial. Llavors, traurà l'evangeli i
llegirà: benaurats els qui posen pau perquè seran anomenats fills de Déu."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada