Llavors em vaig
embadalir amb el Fill de l'Home, el
Fusteret, el teu Predilecte. Em costa molt descobrir-lo rere tantes
contradiccions dels que ens diem cristians. La jerarquia insulta la meva
nissaga. Els leprosos som expulsats fora de les murades canòniques. Roma
queda massa lluny de la Cova de Betlem i el
Calvari ha esdevingut una representació sagrada.
Ara sé que t'has
encarnat en els marginats i miserables. M'he acostat a Tu, m'he colgat al teu
jac i he sucat pa dins el teu plat. Però
molts dies no sé trobar-te rere tants d'egoismes, absurds,
curtors i misèries. Sent com, en lloc de servir els pobres, em
servís d'ells per a les meves imbècils
vanaglòries. Lluny de ser el seu criat, massa
sovint m'impòs com el seu dictador. Cada
cop més em sent un cucoi de femer, un pobre cec que palpa parets humides dins
les fosques.
No sé entendre’t ni
estimar, però et jur que mai no et mancarà un rosegó de pa i una mà
calenta damunt la teva espatlla destrossada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada