divendres, 28 de juny del 2013

201. PLANY MARGINAL DES DE LA FOSCA

M'has il·luminat fins a convertir la presentació del concert benèfic en pregària. Senyor, Déu meu, t'he cercat dins la natura i dins la història, però m'ha estat impossible trobar-te. Les catàstrofes esclafen els dèbils. Els innocents pateixen. Els dolents sempre guanyen.
Llavors em vaig embadalir amb el Fill de l'Home, el Fusteret, el teu Predilecte. Em costa molt descobrir-lo rere tantes contradiccions dels que ens diem cristians. La jerarquia insulta la meva nissaga. Els leprosos som expulsats fora de les murades canòniques. Roma queda massa lluny de la Cova de Betlem i el Calvari ha esdevingut una representació sagrada.
Ara sé que t'has encarnat en els marginats i miserables. M'he acostat a Tu, m'he colgat al teu jac i he sucat pa dins el teu plat. Però molts dies no sé trobar-te rere tants d'egoismes, absurds, curtors i misèries. Sent com, en lloc de servir els pobres, em servís d'ells per a les meves imbècils vanaglòries. Lluny de ser el seu criat, massa sovint m'impòs com el seu dictador. Cada cop més em sent un cucoi de femer, un pobre cec que palpa parets humides dins les fosques.
No sé entendre’t ni estimar, però et jur que mai no et mancarà un rosegó de pa i una mà calenta damunt la teva espatlla destrossada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada