GAI PER LA GRÀCIA DE DÉU I DE LA SANTA SEU APOSTÒLICA

-    Ara  ja podeu estar contents, amb aquest Papa.

Vaig entendre d’entrada que aquest plural es referia als maricons desarmariats,  públics, publicats i publicitats.

Jo, tan donat per herència paterna, a les respostes enginyoses, a les verbes, a les conyes i a les indirectes, quan  parl de la meva aimada nissaga m’hi jug l’ànima en cada contesta.

-    Estic content  per haver tingut el coratge de ser jo mateix cara alta. D’acceptar-me amb serenitat i alegria tal com som, tal com em féu la natura, Déu, o la mare que em va parir. Tant s’hi val.

Per res de res necessit el Papa, ni el Sínode de Roma. Això sí,  comprenc, amb una tendresa entranyable, que el Papa i l’Església ens necessiten a nosaltres, els gais. Els gais del món. El Papa Francesc ha de demostrar amb urgència que és bo, comprensiu i modern. Nosaltres li venim clavats per a aquesta operació de maquillatge.

L’Església ens fretura talment com ens necessiten els polítics i els comerciants, El nostre col·lectiu pot inclinar la balança d’unes eleccions o fer progressar un negoci. Els negres i els  gais poden determinar qui serà  president d’Estats Units. Els divorciats i els homosexuals  poden emblanquinar la façana de la Inquisició.

No necessit ni  el Papa ni el Sínode per practicar les benaventurances, per refugiar-me a la Cova de Betlem i per lluitar per la justícia evangèlica, aquella que ho dóna tot sense esperar res a canvi.

En darrer terme si un dia – Déu no ho vulgui – sentís necessitat d’una església, em faria  anglicà i me n’aniria a  incardinar a una diòcesi presidida per una bisbessa  lesbiana.

Si voleu que els  homosexuals  -els homonots!– creguem en vosaltres,  guarda de transvestits hipòcrites, sortiu dels armaris.

Podeu estar segurs que més de la meitat dels sinodals eren “tapades”.  La follia pentecostal que hauria transformat l’Església  hauria estat que els ensotanats  maricons  s’haguessin alçat i drets, davant la faç del món, haguessin confessat la seva digna, natural, humana i extraordinària condició de gais.

Mentre no arribi aquest miracle, l’Església se serveix dels gais mentre que els gais no treim res de l’Església. 
Tot i això, el Sínode va concloure amb la beatificació d’un Papa que ho era. Ben segur que l’escriptor francès Peyrefitte, que revelà l’excelsa condició gai de Montini, es va passejar per la plaça del Vaticà, tot fent jutipiris a la vermella guarda de confrares.