FANTASMAGÒRICA FAL·LÀCIA DEL DIÀLEG

L’autèntic diàleg no existeix. És diu diàleg a una mena d’equilibri de forces per arribar a una negociació. Allò de “parlant s’entenen” no passa de ser una fantasmagòrica fal·làcia. Parlant s’entretenen. En el millor dels casos s’ensumen i miren d’endevinar les cartes amagades del contrari. De totes formes quan parlen dignifiquen l’espectacle.

Una altra maquiavèl·lica impostura és l’invent d’un àrbitre perquè dirimeixi el plet. Aquests dies, per desgràcia, tenim repetidíssimes mostres de com jutges, per suprems que siguin, són inquisitorials instruments del poder.

De totes formes, com que  prest o tard haurem d’escenificar una entesa, es fa del tot imprescindible tenir ben clar amb qui no hem d’intentar mai la miraculosa utopia del diàleg.  Mai de mai hem d’intentar dialogar:

1)     AMB DÉU.  I, en conseqüència, amb aquells que es creuen  déus. Als déus se’ls pot demanar perdó, misericòrdia, compassió, algun petit benefici. Hem de tenir ben clar que l’Estat és déu. Com ho és l’església i el capital. Aquests déus, a l’hora de condemnar-te a l’infern, es passen tots els ateus pels seus divins i infal·libles atributs. D’aquesta  assignatura, les meves profundes nafres us en poden donar  totes les lliçons que vulgueu.

2)     AMB ELS PSICÒPATES. No em referesc tan sols als oficials del passat i del present com Hitler, Franco, sant Joan Pau II o el president de Corea del Nord. Em referesc als psicopatets, a aquells que, sense ser-ho, tal vegada per natura pròpia, es comporten com  a tals. No oblidem un principi infal·lible que demostra que la pràctica  contínua de la hipocresia et força a una conducta psicopàtica. Per aquesta raó, jo mai no em refii d’un congènere que no ha sortit de l’armari. Els armaris podreixen. Aquests dies, un  germà de nissaga valencià em contava que dins l’ambient dels xaperos Rajoy, abans de  casar-se per obligació política amb un home amb cony, era conegut com “el troton de Pontevedra”.

3)     AMB  ELS IMBÈCILS. Poques coses es poden fer amb els imbècils,  creguts,cretins i estúpids. Però si aquests avortons d’home arriben  al poder –fenomen freqüentíssim a les nostres terres-  l’única cosa que pots intentar és fer-te ermità dins les teves coves íntimes. En tot cas, si la teva consciència t’exigeix apuntar-te a la lluita, fabrica’t una cara de ciment i trasplanta’t uns collons de bou.

Ara més que mai els que seguim somniant amb la llibertat, la democràcia, el dret a decidir i fins i tot la independència, ens hem de dedicar, amb una serenor esglaiosa, a arreplegar forces de pes per als moments suprems i definitius del torcebraç amb els psicòpates i imbecils déus que han requestat el poder del poble.