No record la data exacta, però l’eixida va tenir lloc als volts de la primavera de l’any 1984. Amb en Joan Lillo i en Joan Lliteras vaig anar a Perpinyà per retre, en una visita íntima, tribut i honor a Pere Bascompte i Carbonell. El membre de “Terra Lliure” es trobava exiliat a Catalunya Nord després d’haver-se escapolit miraculosament de la presó espanyola. Tanmateix, França es negà sempre a retornar-lo a la justícia de Franco. Les manyes del Síndic de Greuges Frederic Rahola jugaren un paper definitiu en l’afer del benaurat guerriller independentista. Hi ha llinatges que porten la llibertat a la sang.
Pere Bascompte formava
part de l’escamot que havia de llevar del mig un dels feixistes més
grollers i cridaners del clavegueram espanyol com ha estat i és l’incendiari
Jiménez Losantos. Quan aquells etarres catalans de pa en fonteta hagueren
fermat l’enemic de la humanitat a una soca d’arbre patiren un atac de bàmbola
commiseració. Li perdonaren la vida. Tot i això el cap del grup de boys scouts,
Pere Bascompte, li pegà, com avís recordatori, un tir a una cama.
Contra tot pronòstic bel·licós, en lloc de l’encès revolucionari que augurava
descobrir, em vaig trobar amb un pacífic
germanet franciscà que surava com a jornaler dels horts de l’entorn de la casa
de camp on sobrevivia de manlleus.
El seu estil de resistència era el mateix del germanet benedictí
del monestir de Sant Miquel de Cuixà que es dedicava a pasturar ovelles mentre mostrava el camí de fuita als catalans
perseguits per la dictadura franquista. M’entren calfreds, encara, just de
reviure l’impacte d’aquella visita a
aquell monument d’art i mística en pacient reconstrucció.
Confés que el
pacifisme de Pere Bascompte m’alçurà. En aquells moments de la meva evolució rebel en trobava molt lluny del misticisme pacífic d’Oriol
Junqueres i de l’idíl.lic poema d’amistat amb el company de cel·la de Jordi
Cuixart. Ara m’identific profundament amb la doctrina i actitud
d’aquests màrtirs vivents. Llavors, pocs
anys després de retornar del Perú, em bullia, encara, la sang guerrillera del
Che Guevara i del sant capella Camilo Torres. Record que en un moment de la
llarga i profitosa vetllada vaig mirar el benaurat revolter als ulls per fer-li un retret
històric en forma de metàfora: Estimat, germà.
Els caçadors de la justícia mai no hem de deixar un porc senglar ferit. Ens
atacarà per traïdoria i en tot moment fins arribar a matar-nos.
Qualsevol ésser racional que en aquests dies hagi patit
l’atac de repugnància per la criminal provocació a l’odi del porcarro
feixista espanyol Jiménez Losantos, em
donarà tota la raó. Qui sé cert que fa costat a la meva monitòria profecia és la Justícia alemanya.
Millor que la foto hagués estat den Pere Bascompte doncs.
ResponElimina