Mai a Can Gazà havíem experimentat una necessitat tan urgent i imprescindible com és ara la instal·lació d’una plataforma elevadora que propiciï que tots els seus habitants puguin gaudir d’un servei apropiat al seu estat de malalts irreversibles.
Per afegir a la noble i ample escala un instrument senzill, que no precisa reformes arquitectòniques i que doni utilitat a tot el casal, ens assisteixen totes les raons.
La primera és la dignitat de les persones. Això que un ésser humà amb una cama tallada i respiració assistida hagi de baixar literalment a culades, te xapa l’ànima. La mateixa cosa quan sents que els qui van amb crosses fallen un escaló o l’altre que amb un càncer terminal hagi de pujar de meu moix.
La segona és una qüestió de justícia. No hi ha dret que per un aparell que costa l’equivalent al sopar d’una empresa per Nadal, els que han de viure al primer pis no puguin gaudir de la frescor del jardí i de l’escalfor de l’espectacular foganya de la casa del pagès.
Sens dubte els qui coneixeu el meu tarannà de pregoner de corneta ensordidora us presentau el mateix interrogant que m’ha turmentat des que hem començat la campanya: per què no has escrit res? Per què no has escaïnat més fort de com ho fas per assumptes menys importants?
Us confés la veritat. Estic avergonyit. Em crema l’amor propi amb un rubor íntim.
És fàcil, fins i tot gloriós, demanar per als altres, sobretot, com és sempre el meu cas si aquests altres són marginats, desemparats, indefensos. Àdhuc queda la súplica més entranyable si dius allò de «és com si ho féssiu per mi».
Però resulta que en aquest «és com» hi sobra. És fals i enganyós. Qui necessita la plataforma, tant o més que qualsevol camatallat, som jo. Ahir mateix per portar-me a Son Espases hagueren de baixar-me del primer pis, on em pas dies sencers, amb trineu. Pobres escalons d’argila!
Sempre ho proclam, però ara ho jur pels 60 anys que he fet de Marginàlia la meva pàtria: vull viure a Can Gazà fins al final de la meva aventura.
Us puc assegurar per experiència pròpia que s’ha complert amb mi la promesa evangèlica que proclama que els qui ajudin als pobres rebran els cent per un en aquest món i la vida eterna. Jo he empenyorat la vida eterna per rebre el dos-cents per dos.
Amics, sé que no em deveu res i que, com ho heu demostrat aquest primers dies de campanya, sou desmesuradament generosos però vull donar-vos les més entranyables i emotives gràcies per la vostra contribució. Un del qui més usarà la plataforma seré jo. Visc les 24 hores a Can Gazà. Vull proclamar, amb un íntim i amorosit rubor, que el regal és per a mi. Gràcies personals i sentides.
Els comptes on podeu fer les vostres aportacions indicant que són per a la “Campanya plataforma elevadora” són:
Caixa Colonya: ES65 2056 0009 7510 0107 9720
CaixaBank: ES81 2100 1406 1402 0009 0834
I si preferiu venir directament a Can Gazà per fer l’aportació, la rebré en persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada