Quan hom vetlla un moribund mira
qualsevol revifalla com un signe d'esperança. Això ens passa a tots aquells que estimam l'església i que voldríem ressuscitar-la. Basta comprovar com ens aferram al més mínim gest del papa Francesc per creure en un miracle.
Confés que la prova
d'un nou mode de fer la tradicional visita
pastoral a Manacor suscità una curiositat esperançada. Però el bisbe Xavier ha suspès l'examen.
L'Església de
Mallorca té una assignatura pendent sense la qual no pot
treure el títol essencial de "Mater et magistra". Mare i Mestra.
Aquesta prova a passar és la justícia històrica quant als assassinats del Moviment franquista. A Manacor especialment, on afusellaren prop de mil persones, aquesta taca de sang embruta qualsevol intent de progrés evangèlic.
No esperava el
funeral de la reconciliació. Les circumstàncies no són
propícies als prodigis de sensibilitat històrica. M'hauria conformat amb una pregària pels morts de totes les guerres a la tomba dels "Màrtirs de
la llibertat" al cementeri de Son Coletes. La raó per convèncer monsenyor Salines per efectuar aquesta romeria al nostre camp d'extermini era molt evident: "Si mai va mancar un capellà a l'hora de matar-los, just és que també hi sigui en el moment de fer justícia històrica". Estic segur que,
començant pel batle, moltes persones justes haurien acompanyat el bisbe en aquest gest de compunció. Tampoc hauria faltat una veu poderosa que coronàs eix signe pastoral amb la cançó de Guillem d'Efak.
Si el nostre bisbe
hagués volgut treure nota en aquest primer examen de
relació amb el poble ras, quan va sortir de l'Agrícola hauria d'haver continuat pel carrer de Ciutat fins a parar a Can Lliro. Entre altres gràcies i filigranes estic segur que un garanya, un dels qui sempre munten guàrdia al cafè del cap de cantó, l'hauria convidat a visitar una de les botigues més especials del món. Sens dubte, un dels simpàtics botiguers li hauria regalat, com han fet tants de pics amb el homes de Can Gazà, unes
espardenyes d'espart comodíssimes per trescar pel solitari palau episcopal de dalt murada.
espardenyes d'espart comodíssimes per trescar pel solitari palau episcopal de dalt murada.
Per treure
matrícula cum laude el nostre bisbe
hauria d'haver fet una
convidada molt especial a tots els que, malgrat no ho hagin denunciat, han sofert abusos corporals i psíquics de part de membres de l'Església. Sens dubte, jo hauria estat dels primers en acudir a la cita. No he gaudit, encara, de cap avinentesa de mirar als ulls del nou bisbe. Un cop més li hauria demanat els documents de la meva denúncia. Ens hagués pogut rebre al mateix despatx íntim que va exigir al rector per comunicar el cessament com a
Prior de Lluc al pare Toni Vallespir.
Les víctimes de la
guerra franquista i de la dictadura eclesiàstica suspenem
el bisbe en la seva prova de renovació de la visita pastoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada