VENJANÇA D’UN DÉU REVIFAT

Hom es pot sentir déu quan reuneix un mínim de condicions divines. Quan el cabal de propietats deïfiques és elevat, aquest déu menor passa a l’astronòmica categoria de déu superior. Omnipotent. Omniscient. Tal és el cas del lucífer Rodrigo de Santos.

En aquests moments l’exregidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Ciutat, excabdill del PP de Mallorca i part d’Espanya, l’ex-près , “el delinqüent convicte i declarat”, com pregona Ramis, pot actuar com déu perquè  reuneix totes les prerrogatives per ser-ho. En senyal només unes poques:

• Pot fer tot el mal que vulgui. Pot ordir les més espectaculars venjances. Abans d’enfilar-vos per les parets, llegiu l’Antic Testament i recordau els sermons de la vostra infància. Jo he de callar perquè he predicat l’infern.
• Més enllà del respecte humà, inspira una por terrible. Un pànic infernal. En aquest moment el gall gai és el qui es pot atrevir a cantar més alt al galliner de la nostra societat.
• Es troba  absolutament desfermat, lliure i a lloure. Està divorciat i els seus fills exhibeixen, com a primer, el llinatge de la mare.
• Ara sap ben cert que no té amics. Per testimoni valgui el llibre de visites de la presó. No deu cap favor a ningú. La societat el guillotinà  a tall d’arrel. Totes les tanyades que ha brostat són filles de la seva pròpia i poderosa saba.
• És la figura viva de d’anticrist. La  Sibil·la ho anuncia la Nit de Nadal: “Ans del Judici l’anticrisi vindrà – i a tot lo món turment darà – Se farà com Déu servir – i qui no el cregui farà morir“.
• Té capacitat i autoritat per girar al revés tot l’Evangeli. Pot redactar, practicar i predicar el seu anti-evangeli.
• Com exemple podem recordar les temptacions del desert. Ell va  caure plenament en totes elles, però n’ha sorgit miraculosament reeixit. Tots els qui s’estimben des del pinacle del temple acaben esclafats, talment una taca de sang i seu damunt la pell del camí. El nostre anticrist caigué de peus com les genetes i ara es pot mostrar més jovenívol i més madur que abans de la gran prova. Ara pot convertir els pans en pedres. Sobretot els pans que ell va multiplicar i repartir just després d’haver-los robat, amb traïment i fellonia, al pobre infant catequitzat al cenacle del neocatacumenals a la parròquia dels Paüls.
• Trobar-se en mans d’aquest revifat déu de les venjances pot resultar un malsò. Ho sent de forma especial pels més propers i propins com és el cas del Projecte Home. No podem oblidar que el solar on s’ha anat construït al llarg d’aquest anys de crisi la nova seu de la fundació antidroga fou cedit per Rodrigo de Santos en el moment més culminant de la seva carrera de cràpula. En aquells moments aquest prodigi de multiplicació de personalitats i funcions tallava el bacallà de la Ciutat, després de passar-se les nits en blanc. Blanc de coca i blanc de tarja municipal. Sabem que fou un regal, gairebé personal, del regidor al president del Projecte Home. Però ignoram les condicions d’aquesta concessió. Com i baix de quines clàusules un bé del poble, públic i intocable, passà a ser propietat inapel·lable d’una organització privada. No val l’argument que es tracta d’una associació de benestar social. Molt bé. Però quan aquesta fundació  deixi de dedicar-se als drogoaddictes, perquè aquests siguin atesos, com pertoca, a la sanitat pública, com qualsevol altre malalt, Projecte Home retornarà el solar i els milions de l’erari públic al patrimoni del poble?

Només el reeixit déu de la venjança pot resoldre aquesta incògnita. Ara que el telèfon de la reina mare no té poder executiu, seria l’hora d’aclarir els misteris.