TACA DE SANG NOMÉS ES RENTA AMB LLÀGRIMES

El dia de santa Bàrbara de 1936 els feixistes assassinaren Pere Rosselló i Oliver, “Sa Maquineta”, batle socialista d’Alaró. Entorn del 4 de desembre, l’Associació de la Memòria Històrica d’aquest poble, ferit de mort, organitza  un homenatge a tots els alaroners assassinats pel feixisme. Els seus noms furguen les nostres sensibilitats des d’una humil làpida a la paret baixa de la vila dels morts. Enguany vaig ser convidat a posar lletra al clam pels màrtirs de la llibertat de les persones i dels pobles. Per l’experiència de trenta anys  de participar activament a la commemoració, al cementeri de Son Coletes de Manacor, dels republicans exterminats pels escamots franquistes, massa bé sabia que els morts vius t’esgarrifen la sang fins a la commoció profunda de tots els sentits, sentiments i potències.

Per no esdevenir litúrgia civil, la memòria, tant personal com comunitària, ens ha de conduir al descobriment de la veritat nua i dura per, tot seguit, obligar-nos a fer justícia històrica.

L’Església de Mallorca, malauradament, va ser protagonista, consentidora i sovint propulsora d’aquells horribles crims que es cometeren arreu de tot Mallorca, emparats per la guerra de Franco. Però, com sempre, l’església mallorquina s’ha enginyat per escapolir-se de les responsabilitats històriques. La treta per aconseguir eixa fuita és d’invenció pròpia. Es tracta d’ocultar la veritat fins a aconseguir que el pas del temps difumini els fets fins a esborrar-los.

A cops d’arxius secrets, de silencis i subterfugis, l’Església és la gran absent de qualsevol intent de restablir la justícia. Mai cap capellà, excepció dels maleïts com Pere Fons i un servidor, s’ha fet present als actes dedicats  als màrtirs republicans. A Alaró, en concret, estranyen i lamenten la no assistència, malgrat haver-lo convidat repetides vegades, de mossèn Pere Rossellò, antic rector de Santa Maria, sacerdot extraordinari en tots els altres aspectes, nebot d’un dels alaroners assassinats pels catòlics del seu poble natiu.

Despullat de tota timidesa i vergonya, davant la sagrada presència dels sants innocents, em vaig atrevir a dir una punyent veritat que tothom calla. El gran culpable que el poble de Mallorca, començant pels seus historiadors i professors de la universitat, no escorcolli la veritat sobre la definitiva i definitòria participació criminal de l’església mallorquina a les matances de la “creuada” franquista és el monjo de Montserrat Josep Massot. Aquest guardià de l’honra de la institució que ha secundat més guerres de la humanitat, com és l’Església catòlica, s’ha apoderat d’aquest capítol de la terrible nit mallorquina, de tal forma que cap historiador s’atreveix a arriscar una afirmació sense el seu beneplàcit. Aquest minso fraret de les muntanyes catalanes defineix les partions en aquest camp de la història de Mallorca.

Per retreure un sol capítol d’aquest maneig clamorós de la trista realitat de la participació de l’Església als crims feixistes, recordaré la desvergonyida defensa que fa Massot del depravat –les seves amants em guarden de mentir– Arquebisbe Miralles. Aquest rancorós expulsat del seu càrrec de bisbe de Barcelona, lluny de corregir i reprimir els capellans assassins, els augmentà els honors i les prebendes.

Tanmateix, la taca de sang que pertorba l’ànima de l’Església de Mallorca només es rentarà, a llàgrima viva, amb un penediment profund i absolut.