Cada
clovella que pel de la meva vellesa em reafirma en el convenciment
que “la vida és un parèntesi entre dues infanteses”. La meva
segona minyonia posseeix tant d’encís o més que la primera.
Una
de les constants d’un infant és la mania de no cansar-se mai de
preguntar. Cada notícia, cada lectura, es converteix en un
interrogant. Us cont el darrer diàleg amb mi mateix referent al
fundador de Facebook. Mark Zuckerberg i la seva esposa Priscila Chau
han donat la benvinguda a la seva primera filla, Max, proclamant el
seu compromís de dedicar el 99% de les accions de la seva empresa,
val a dir 45 mil milions de dòlars, a obres socials, de manera
especial a tot allò que es refereix als infants del món. Per
començar per casa, el gran magnat de s’ha donat de baixa a la
feina per uns quants mesos per poder dedicar-se plenament a la seva
fillona. Al mateix temps, ha doblat els mesos de permís per
maternitat als seus empleats.
Una
tal notícia, tan estranya entre nosaltres i tan freqüent Amèrica
del Nord -Bill Gates ja feu una cosa semblant– m’ha obligat a
preguntar-me:
-Què
faries tu, predicador de l’hòstia, si te tocàs la loteria?
No
he hagut de convocar assemblea cupaire de tots els meus sentits i
sentiments per respondre clar i llampant:
-Jo
també, a la meva manera, faria el mateix que el jove déu americà
amb una pètita reforma: en lloc del 99 per cent, dedicaria el cent
per cent a comprar estima, benmereixença, admiració i pau interior.
La
satisfacció que t’atorguen aquests béns immaterials valen tots
els doblers del món.
Profés
de tot cor l’ascètica vital de ma mare, que sentenciava que “hem
de lluitar per allò que necessitam per viure i per tenir un raconet
per un si de cas. Tot altre afany esdevé una font d’imbecil·litats,
maldecaps, enveges i maledicències”.
Fa
anys vaig sentenciar que per viure necessitava un amic i dos
aduladors. Amb el temps, l’amic ha esdevingut amat mentre que els
aduladors em cobren hores extres.
No
cal que espereu que us toqui la loteria o que el destí us faci la
mala broma d’ingressar a la cohort celestial de Zuckerberg. No cal
anar tan lluny en el temps i en l’espai: su-aquinetes, a
Marginàlia, podem vendre’t a granel i a preu de saldo les
satisfaccions que aconsegueix el déu de Facebook amb milers de
milions d’euros.
Imaginau-vos
l’energia positiva, el goig íntim, que rebria de part dels
marginats de Can Gazà la persona o institució que ens pagàs, per
un any, el lloguer del taller de Can Valero.
Estam
parlant de preus irrisoris per satisfaccions d’altes quimeres. Un
any de lloguer de Marginàlia costaria només el sou d’un diputat
de qualsevol dels parlaments provincials de la gran Espanya, inclosos
els revolucionaris de la CUP, de Podemos o de Mes.
Jaume, aquest noi de Facebook és jueu! Ah!
ResponElimina