VIDA SEXUAL DELS BISBES QUE HE REVERENCIAT

Davant les presumptes amoretes de pubertat retardada del nostre bisbe  amb una botifarra espanyola d’orella alta, se m’ha ocorregut un esborrany de novel·la sobre la praxis sexual dels amos i senyors de l’església de Mallorca al llarg de la meva catòlica i sacerdotal vivència.

Novel·lar vol dir contar les coses talment són, per deducció lògica dels tarannàs, conductes i circumstàncies dels personatges públics, sense embullar la troca a peu de pàgina.

L’arquebisbe Miralles, el que beneí els avions italians que  bombardejaren la pau de la nostra terra, tenia una amistançada. Als arxius populars de la memòria històrica es guarden els autèntics motius pels quals l’arquebisbe deixà afusellar el capellà Poquet. El valent i ric mossèn, a més d’intentar salvar la vida dels innocents republicans, havia conquerit els favors de la bella druda episcopal.

Monsenyor Hervás i Benet, la fallera valenciana que arruïnà la diòcesi amb la dèria del seminari nou, era tan narcís que es feia les palles amb guants de seda davant el mirall de l’armari gòtic, del qual mai no sortí.

Don Jesús Enciso, el ca de bou basc que atemorí tot el clergat mallorquí, conservava un pis a Madrid, del qual també tenia clau la terrorífica viuda d’en Costa i Llobera, el canonge Bartomeu Torres. A la capital d’Espanya s’arriscava a agafar gadelles, mentre que el vi de missa l’hi arreplegava la cirrosis que el portà a la tomba de la Seu.

Al bisbe Rafael Alvarez Lara, el bondadós gat castrat que deixà que les rates de sagristia, àdhuc les revolucionàries, anàssim a lloure, si li tallaven totes les rampes només de mirar la cara de mare priora en zel del seu omnipotent secretari, mossèn Llorenç Alzina.

Don Teodor Úbeda es guanyà a pols, al llarg de trenta anys, el respectat  títol de bisbe de Mallorca. Eixa espavilada geneta autoritària manifestà una complaent inclinació cap als pintors, com Pau Fornés i Miquel Barceló. No consta que els demanás que el pintassin en pèl, de cos sencer. Per paga, el seu protegit Pere Llabrés brindà la seva xafarderia al misteri del món gai tot morint ofegat a una platja nudista.

El bisbet Jesús Murgui, lluny de portar una vida de cràpula com pertoca als nanets de casa bona, es conformà a jugar a teresetes platòniques amb els seus fidels col·laboradors, baix la tètrica mirada del ca cerber, monsenyor Lluc Riera, prelat domèstic i prior de la Sang.

Les presumptes aventures de l’actual bisbe Javier Salinas són de domini públic i publicat.

Excel·lentissim i reverendíssim senyor, tot i no haver-nos  tractat ni un sol pic, us acompany en el sentiment i en els bons consells.

Ho teniu tant malparat que fins i tot no podeu demanar miracles a la Mare de Déu de Lluc. La Moreneta us ha retirat el crèdit per la destrossa pública que féreu d’un guardià sagrat de la seva escolania. La patrona de Mallorca només delira per inflar les veles que us portin mar endins. Lluny de la seva singular guarda.

Lament la vostra dissort de ser hètero i celibatari. Si pertanyéssiu a la meva nissaga, el Vaticà us brindaria un lloc de feina per vós i el vostre amant. La plaça del desarmariat Charamsa segueix vagant.

Us oferim refugi a Can Gazà, on els detectius en surten escaldats i on gaudim d’una manya especial per empaitar senyores botifarres, per llargues que tenguin les seves cases.