Dalt de tot destaca una pancarta
damunt cartró. Talment com si haguéssim recollit el jaç d’un foll que ha passat la nit al carrer.
La proclama resa: NADAL, MEMÒRIA HISTÒRICA DEL MARGINAT.
En el centre del vell cementeri de
Ciutat s’obria, com un estadi de guaret, l’anomenada fossa comuna. Allà hi
anaven a parar els cossos dels miserables que no tenien on caure morts. Jo hi
vaig veure tirar cents de cadàvers d’exclosos assassinats per sobredosis. Cap
organització reclama els ossos d’aquests germans, les calaveres dels quals lluïen
al sol després d’una pluja intensa.
Baix del rètol, els rostres d’amics que han viscut i mort a Can
Gazà ens esgarrifen la memòria històrica.
Aquests impressionants retrats
s’estalonen damunt unes gavelles de palla d’ordi. La mateixa palla d’ordi que
servia de llit, baix la menjadora de les bísties de llaurada, al serfs de la
nostra pagesia. Els esclaus d’aquells amos i senyors que, servint-se de la Falange
i de l‘Església, tacaren de sang innocent la nostra història.
Al bell mig del túmul, que ens
recorda el monument de la
Feixina, es troba una petita i dolça maternitat de fang. Una
dona descalça que agombola el seu filló. Unes sacres de cartró aclareixen el
misteri. Diuen: “BETLEM MONOPARENTAL.
CLAM DE LLIBERTAT”.
Aquesta mare tota sola es troba
envoltada de gàbies d’ocells plenes de llimones. El nostre groc, com el nostre
cor, se sent empresonats, aquest Nadal.
Vosaltres mateixos imaginau-vos els
motius de la soledat de Maria. Tenia el seu espòs a la presó i en vaga de fam
per haver lluitat pacíficament contra la invasió romana?
Era viuda perquè Josep havia caigut en
una emboscada quan migrava cap a Egipte? El virginal seguidor dels essenis
s’havia quedat amb el posader de Ramala just abans d’arribar a la Cova?
Manel Forcano, s’ha atrevit a
publicar en català, traduïts directament de l’hebreu, “Els antievangelis jueus”. El director de l’Institut
Ramon Llull ens revela raons de pes perquè el primer Betlem de la història fos
monoparental.
Nosaltres volem ajuntar el nostre
humil clam als gemecs de tots els conys violats del món perquè, a la fi, la
terra nodreixi la plena llibertat.
Si passau per Marginàlia compartirem
les tristeses nadalenques dels marginats
i us donarem els molts d’anys amb una abraçada de germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada