L’escàndol públic i publicat als quatre vents de l’intent d’abús del rector de Sant Sebastià, Pare Gaspar Alemany, missioner dels Sagrats Cors, a un sagristà de 21 anys fa mala olor. Sona a ensarronada i venjança.
Vagi per endavant el testimoni inqüestionable que jo sempre he alçat el meu gemec per les víctimes. No guard cap mena de contacte amb el Pare Gaspar Alemany. Voldria que aquestes premisses atorgassin credibilitat a les meves personals consideracions.
El darrer rector acusat per un escamot de capellans es trobarà sotmès a tres judicis. De tots, en pot sortir molt mal parat.
El primer a acusar-lo és l’Església. Una Església que ha experimentat un canvi radical en tot allò que fa referència als abusos sexuals del clergat. Un bisbat que persegueix casos de possibles abusadors contreu mèrits davant el Papa Francesc i els seus lleials servidors.
Si l’acusació arriba al tribunal civil, la mentalitat del jutge pot jugar un paper definitiu en la condemna. Si li toca un magistrat de l’Opus o de Vox, es pot donar per mort. El gran crim d’Alemany, davant els reprimits catòlics, és que ha demostrat que és homosexual.
El tercer judici, el més greu, que no es paga amb presó, és el del poble: de moment, ja està marcat. Voldria que si el condemnau sigui amb coneixement de causa. Per això us confii uns elements per a l’aclariment.
El punt clau es troba en la conjunció dels personatges. Alemany era, fins la setmana passada, rector de Sant Sebastià, la parròquia que havia regit mossèn Toni Burguera, exsecretari del bisbat, i que, hores d’ara, ocupa el segon lloc a la jerarquia de Lluc. Burguera és un personatge obscur i nefast –parl per ultratge propi- mentre Alemany, exprior de Lluc, és estimat i admirat per tot on treballa. Només gent de la raça dels conspiradors sap quina xarxa de bugaderes morboses deixà parada a la parròquia de L’Opus i dels militars el sergent de la màfia de l’Església mallorquina.
Aquest cas demostra de quina manera s’ha tancat en fals la guerra fratricida entre els Missioners dels Sagrats Cors i la Diòcesi de Mallorca.
La darrera envestida, a acorar i xapar, va esdevenir de part del delegat dels Coritos en el funeral del Pare Vallespir. Ara, el grup d’acusadors diocesans ha contraatacat amb una dubtosa i orquestrada trampa mal parada al Pare Gaspar Alemany.
Un altre element a tenir en compte és la confraria dels escolans. Els escolanets formen capítol a part. El clavegueram de l’Església de Mallorca passa per les sagristies de les parròquies riques de Ciutat. Aquestes parròquies es permeten el luxe de tenir servidors molt singulars. Mossèn Antoni Mercant, rector de cinc esglésies a l’arxiprestat de Calvià, seria un guia privilegiat per mostrar-nos els envitricollaments de la confraria dels sagristans. En sap la prima.
Si la història del Pare Alemany hagués esdevingut amb una dona major de vint anys, com exemplificà monsenyor Salines, en lloc de castigar-lo, el farien bisbe auxiliar de València. El crim és que temptà un home. Les seves no són maneres de sortir de l’armari. Hauria estat més pràctic pagar un xapero.
Per aquestes raons i moltes altres que no tenc espai per explicar, pens que el Pare Gaspar Alemany és més víctima que botxí.
Can Gazà, 25 de juny 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada