125. El coronavirus s’ha convertit en un terratrèmol universal, tot removent, malgrat sigui de forma indirecta, una de les arrels més podrides de la humanitat com és el racisme i l’esclavitud. Els ofegats pel genoll del poder abaten arreu de tot el món les estàtues dels conqueridors.
Queda tasca. Un tant per cent molt elevat dels monuments estan dedicats als invasors, esclavistes i torturadors Gairebé tots els batejats del món entraren al ramat de l’església catòlica per la força de les armes. Fins i tot el patró dels missioners, Sant Francesc Xavier, anava de conxorxa amb l’exèrcit portuguès. No debades quan vaig visitar el seu sepulcre a Goa vaig sentir la ferum de caserna de la seva derruïda fortificació basilical.
126. El frare Francesc Palou, company i biògraf de Sant Juníper Serra, conta que quan el seu paisà, en Miquelet de Petra, patia un atac de batejera enviava un escamot de soldats a caçar indis. De retorn al fortí de la missió, els obedients militars aguantaven la peça empaitada fins que el sant conqueridor convertia aquell animaló salvatge en un membre de l’Església catòlica i en un súbdit de la corona d’Espanya. Preg a Santa Covid-19, que l’indígena que ha pegat la primera empenta per tirar a terra el signe de la seva repressió, sigui un descendent d’aquell tremolós conillet d’índies que fou violat per la fortor baptismal del terrol inquisidor colonialista.
127. Els fenòmens que envolten el comportament del nanet diabòlic m’han forçat a plantejar-me els més delicats i comprometedors interrogats. Davant la gesta justiciera de la febre enderrocadora d’estàtues m’he acarat a una brutal contradicció. Et faig part del meu escorxament. ¿Qué faries si el col·lectiu illenc d’àrabs -són molts de mils el que viuen i treballen a Mallorca– es proposàs enderrocar l’estàtua eqüestre de Jaume Primer a la plaça d’Espanya? Tot i tenir molt en compte que no es troba al mateix nivell ètic el qui treu fora un okupa, malgrat sigui de quatre segles, que el qui roba la terra al nadiu, jo, hereu de vint llinatges catalans, m’apuntaria als enderrocadors. El fundador d’un regne enmig del mar, el nostre Jaume Primer, era tan criminal com qualsevol altre conqueridor del món.
128. El coronavirus ha sotmès el cos de la humanitat a un còlic ferotge que ens ha remogut fins la llet de l’enconar. Jo he experimentat regressions fins a la més tendra infància. Aquest dies he recordat com a l’església dels Dolors de Manacor, la capella de l’esquerra de l’altar major, estava presidida per una imatge de Sant Jaume Matamoros. A l’escultura, el patró d’Espanya esclafava un moro amb la pota de llur cavall. Revisc ara els meus sentiments. A mi m’inspirava més confiança i tendresa el moret que no l’apòstol triomfant. A hores d’ara la devoció s’inclinaria fervorosament cap al ben dotat cavall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada