El capítol 11, "crisi del compromís comunitari",
impacta per la claredat i el coratge de la denúncia. L'apartat 53 constitueix per
mi un vertader tresor tant pel contingut, sagnant i profund, com per l'expressió,
directa i contundent.
Voldria compartir sencer el cop d'aquesta galtada. He
trobat el text complet del document a internet. L'he traduït, gairebé literalment, del castellà:
"Així com
el manament de no matar clava una fita clara per assegurar el valor de la vida
humana, avui hem de clamar: “No a Una economia de l'exclusió i de la
iniquitat". Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que un
vell, tirat al carrer, mori de fred i que ho sigui la baixada de dos punts a la borsa. Això
és EXCLUSIÓ.
No es pot tolerar ni un minut
més que es tiri menjar mentre hi
ha gent que passa fam. Això és iniquitat.
ha gent que passa fam. Això és iniquitat.
Avui tot entra en el joc de la
competitivitat i de la llei del més fort, on el poderós devora el
més dèbil. Com a conseqüència d'aquesta situació,
grans masses de població es troben excloses i marginades: sense feina, sense
horitzons, sense sortides.
L'home es considera a si mateix
com un bé de consum, que es pot usar i llavors tirar.
Hem inaugurat la cultura de la
"supressió". Per afegitó, eixa cultura es propaga. No es tracta
simplement del fenomen de l'explotació i de l'opressió. És
quelcom nou. Amb la marginació resta
afectada, en la seva mateixa arrel, la pertinença a la societat en la qual es
viu. No és ni a baix ni a la perifèria, és fet no res, sense poder. Queda fora.
Així, els exclosos no són explotats: són rebutjats, tirats talment sobres".
Gràcies, bon pare, per denunciar aquesta sagnant
realitat
nostra. Els marginats no existim.
nostra. Els marginats no existim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada