Deixa que d'entrada et digui estimada amiga, ja que res no agermana tant com el dolor.
T'he vist cent cops repetida a tots els
telediaris de tots els canals, increpant, valenta i airada, el botxí del teu avi
en el moment que sortia de la presó.
He pensat que tu, que guardes la ferida fresca, podràs
comprendre la desesperació de la meva. No es tracta de fer un concurs de
patiments: totes les víctimes d'arreu del món sofrim tot el que podem i un poc
més.
Però les diferències entre tu i jo són tan immenses que entre la teva situació i la meva s'obri un abisme. Tu pots protestar, però a mi m'insulten. Els nostres avis foren víctimes dels terroristes. Els teus assassins eren il·legals, perseguits i condemnats, mentre que els meus, tan il·legals i terroristes com els teus, gaudien de tots els honors, poders i influències. Fins i tot un dels inductors de la mort violenta del meu padrí té un carrer amb el seu nom al poble: "Carrer del rector Tugores".
Però les diferències entre tu i jo són tan immenses que entre la teva situació i la meva s'obri un abisme. Tu pots protestar, però a mi m'insulten. Els nostres avis foren víctimes dels terroristes. Els teus assassins eren il·legals, perseguits i condemnats, mentre que els meus, tan il·legals i terroristes com els teus, gaudien de tots els honors, poders i influències. Fins i tot un dels inductors de la mort violenta del meu padrí té un carrer amb el seu nom al poble: "Carrer del rector Tugores".
Les despulles del teu avi reberen tots els honors
i funerals d'un mort gloriós. Jo tan sol no sé on descansen els ossos del meu.
L'església que mai no volgué resar ni un respons per l'ànima d'aquell bon mestre
cristià, sense altre pecat que la fidelitat a la República, lluny de demanar-nos
perdó, deixa que els energúmens ens insultin, grollerament i perversa, des de
la seva nefasta televisió catòlica.
A tu, com a víctima d’ETA, et respecten i admiren
en tot lloc. A mi, els hereus d'aquells colpistes, terroristes d'estat, que
esdevingueren rectors, batles, caps de Sindicat del meu poble, m'han destituïda
de directora del col·legi per oposar-me a la seva nova dictadura, més perversa
que la de Franco.
Estimada amiga, ja que tu pots aixecar la veu, a l'hora
de la denúncia, clama per nosaltres, víctimes esclafades de l’ETA de Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada