dimarts, 31 de desembre de 2013

PRODIGIÓS REMEI PER A 10 NECESSITATS VITALS

Per sobreviure amb una certa dignitat necessit urgentment i vital:

I. DESCANSAR. Parl d’un descans llarg, xopadís, que penetri fins al moll dels ossos. La intensitat de la feina, l’ansietat de la tasca, la gravetat del compromís, l’abassegament de la convivència, que tot això i molt més suposa  viure a Can Gazà, em porten a la partió de l’esgotament i de la follia.
II. DEIXAR DESCANSAR. Com a bon neuròtic obsessiu, som eficaç i contundent, però també mal de suportar. És de justícia que les víctimes propiciatòries dels meus atacs d’histerisme puguin descansar i que la serenor de l’absència faci anhelar als meus infants una mà forta i segura.
III. DESCONNECTAR. Em referesc a una mena d’operació neuronal, semblant a la sanació que els psiquiatres anomenen “cura de son”. Es tracta de tenir temps, espai i distància per fer un canvi de pell, talment el que fan les serps en ple desert.
IV. TRESCAR MÓN. Viatjar ha estat per mi la millor teràpia i el més gran premi. La meva miraculosa curolla no és conèixer. Per penetrar més enllà de la pell de la gent i fins i tot del panorama necessites viure anys al lloc que vols descobrir. Jo delesc simplement experimentar la sensació de fuita de la meva claustrofòbica terra enmig del mar. Necessit sentir que el “món és ample  i estrany”, com m’ensenyà Ciro Alegria quan vaig arribar al Perú, i que no s’acaba mai com vaig comprovar al transsiberià.
V. ESCRIURE. No em referesc tan sols a la comunicació, cosa maleïda que faig sovint amb vosaltres, tot alçant-me del llit a les cinc del matí. Es tracta d’un intent de creació literària, de situar-me a una altra esfera més enllà de la quotidianitat. De cada viatge llarg n’he retornat amb un llibre nou i amb una plenitud de petit déu. D’aquet déu que necessites sentir-te per l’atreviment d’intentar ser un home lliure i creatiu.
VI. TROBAR-ME AMB MI MATEIX. Per això, cal gaudir de les condicions propícies per poder meditar, reflexionar, analitzar actituds i circumstàncies, i si arribes al punt fatídic de les evidències, formular, fins i tot, inútils propòsits d’esmena. Es tracta de reeinventar, a mida personal i gairebé de mel i sucre, els exercicis de mes de Sant Ignasi. Es tracta d’aferrar-me, damunt l’abisme al brancó revolucionari de la utopia.
VII. FRUIR DE LA FIRA DELS ÍDOLS. Tot viatge ha de ser un intent d’aventura eròtica, una crònica lasciva d’una decadència, com escrivia Miquel Àngel Riera des de la seva repressiva torre d’ivori. Si no, la fuita esdevé un rosari de l’aurora. De res serviria ser lliure si quan arriba l’ocasió no t’amolles a lloure, amb les concupiscències  desfermades. I si els déus inaccessibles fessin el miracle de la resurrecció de la carn, aprofitar avarament o exhaustiva les darreres escalforetes.
VIII. SUBMERGIR-ME DINS L’ANONIMAT. Tot i que la vanitat compensa la creu de l’espectacle, hom es farta d’estar penjat d’un nom i d’una causa. Malgrat que la comèdia es representi a un teatret de barri, la funció forma part de la meva vida diària. Quin plaer infinit saber que ningú et coneix, poder escometre algú del qual no has batejat els fills ni enterrar la seva padrina. Quin goig no haver de quedar bé i fer cas a tot déu perquè t’has erogat la representació de Can Gazà!
IX. TONIFICAR EL COS. M’urgeix perdre pes. Fer exercici físic. Estrenar nous hàbits alimentaris. Sargir els descosits de la vellesa. Per això necessit fugir de la temptació de l’espipellada. La qual cosa, estant dins la cuina, es converteix en una obligació de novici de cuiner. Per a mi l’ideal de l’exercici físic és la natació. Si un dia em perd cercau-me a un balneari.
X. PLORAR  D’ENYORAMENT. La tendresa és la manifestació més  gran i pregona de l’amor, mentre que l’enyor esdevé el prodigi de la tendresa. No hi pot haver plaer més gran al món que  xopar-te les galtes de llàgrimes, escandalosament inesgotables, tot sentint la nostàlgia de tots els éssers, objectes, racons i panorames que tant estimes.
Aquest prodigiós remei es farà realitat embarcant-me a  un creuer que dóna la volta al món al llarg de tres mesos.
Tanta retòrica perquè em pugueu agrair el descans que us regal, tot desitjant-me un bon viatge. Gràcies.

P.D. Confii retornar, ressuscitat, al lloc del meu privilegiat destí de cap de tribu marginal, en no ser que quan arribi a port Catalunya ja sigui independent. Aleshores em quedaré a viure a qualsevol indret de la meva pàtria catalana.

13 comentaris:

  1. Que tenguis un gran viatge, Jaume. Ja te puc veure a la cuberta del vaixell, allargat a una hamaca, amb un tassó de suc de taronja a la ma, sentint la brisa fresca a la pell,...Disfruta del creuer amb els cinc sentits tot el que te sigui possible cada día. Un abraç.

    ResponElimina
  2. En el vuitè punt, en compto que hi ha una confusió entre el mot 'erogar' (distribuir), que no és pas reflexiu, i 'atorgar-se' (concedir-se). Confusió dialectal o idiolèctica, això no ho sé. O la distracció d'un moment.

    ResponElimina
  3. L'esveltisme explícit del novè punt i la resignificació crassòfoba que arran d'aquest pateix el setè i sap quants més (l'últim paràgraf de La savícia del nostre espill, 7.4.2013_dg, per exemple), fa desmèreixer la bondat del decàleg -baldament sigui una prosa personal més, però això ara no fa al cas.

    Explícit l'esveltisme, perquè abandona als prejudicis delfins el significat de verbs, substantius i adjectius genèrics tals com 'tonificar' 'exercici' 'nou, alimentari'. Que doncs s'arrenglera en la política d'extermini gras de règim sanitari i en la ideologia sexista que la moralitza. Certs antecedents gràfics i verbals d'aquest mateix bloc, i ja no cal dir de l'obra publicada de l'autor, també hi ajuden, per corroboració, a haver-ho d'interpretar del Delfinat estant.

    O és que potser té el mateix signficat escrit així altre?
    "Tonificar el cos. M’urgeix d'engreixar-me. Fer exercici físic. Estrenar nous hàbits alimentaris. Per això necessit no perdre la gana pels àpats entre les espipellades, ni perdre les ganes d'espipellar entre els àpats. La qual cosa, estant dins la cuina, es converteix en una obligació de novici de cuiner. Per a mi l’ideal de l’exercici físic és la natació. Si un dia em perd cercau-me en un balneari."

    (n'hem eliminat la possible frase gendrista, per no esbarriar-hi la discussió d'un segon sexisme; que no faria sinó atenuar l'abolició a la radicalitat del primer; i enfortir la inexpugnabilitat del tercer: el Gonarcat que, com l'esperit sant, sempre la bufa.)

    No el té perquè noms comuns com el de l'exercici, i accions epicenes com la de tonificar o nedar, estem tan aviciats a veure'ls significats amb l'aufil, o amb el morb que el fan canviar de sexe, que no sols no en sabem el significat morbós o l'aplicació, ans ni imaginem que en puguin tenir, que no sigui en una accepció injuriosa ('hàbit alimentari'). i hem normalitzat que en un balneari s'hi facin tractaments d'aufil, de canvi de sexe gras a prim, o d'estilització; i no pas -o si més no, que és prou concessió, en la mateixa quantitat i qualitat- tractaments de morb, de canvi de sexe prim a gras, o d'asserenament (d'arrodonir el cos, vol dir). De manera que el novè punt del decàleg, canviat de sexe, encar bo que no s'entendrà. Perquè el pitjor que podria passar és que es malentengués com una simple rectificació dels excedents crassòfobs de la tesi esveltista basal; l'arranament anticontraproduent de l'acaramull misòcras per fer-ne la deguda mesura fisiològica; la democratització en un sol sexe de la Vida Sana.

    Així, si no badem a caure en la temptació de donar-nos a malentendre pel baix preu d'apagar la fretura d'haver-nos d'esbravar com fos, podrem "fruir de la fira dels ídols. Tota lectura ha de ser un intent d'aventura eròtica, la crònica lasciva d'una enrampada, com escria Jaume Santandreu des del seu cos de l'estimera. Si no, la fuita esdevé un rosari de l'aurora. De res no serviria voler ser lliure si, quan arriba l'ocasió de ser-ho, no t'hi amolles a lloure, amb les concupiscències desfermades. i si la deessa inaccessible del cas, com és ara el cas del nostre ídol, fes deçà la miralla el miracle de la materialització de la carn; aprofitar avarament i exhaustiva les escalforetes, com si n'haguessin de ser les últimes en vida!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això no vol dir que no li desitgi, cinc anys i mig tard, que tingués un bon viatge. i sap si hi va néixer la idea de la novella Operació Tiara, com del seu viatge a l'Àfrica pel cinquantè aniversari va néixer El cos de l'estimera. (vg. el cinquè punt del decàleg).

      Elimina
    2. L'escrit d'adés data del dos de juliol. Aquella mateixa nit en vaig començar aqueix altre, que vaig seguir l'endemà, i perfer i repassar l'endemà-passat. Com que el publico al meu terreny, ja no m'estic només de desgonaditzar la llengua; ans també l'afesomio i en gras, que és el sexe que m'afecta. Per això el canvi en l'ús del gènere. No apte doncs per a addictes al sistema.

      https://sites.google.com/view/diaridunmorbgrassonergrassista/juliol-agost-2019/3-de-juliol

      -jordi isant

      Elimina
    3. Tip d'haver d'esborrar successivament el comentari mare, i doncs els fillols, a cada rectificació, n'edito la versió darrera a 'nota d'autor' de la plana on fa cap el bot d'adés. Veieul'hi a baix mà esquerra.

      Elimina