La paràbola té
més força que la història. Vet ací l'al·legoria.
En
una parròquia del Nord, el rector va fer fora a un pobre pidolaire que es guanyava
les sopes demanant una almoina al portal de l'església. Alhora, penjà a la
porta un edicte, que repetia de paraula a cada homilia, tot manant als fidels
que lliurassin les seves solidaritats a organitzacions cristianes.
El pobre
pidolaire, com a signe de la seva protesta, s'argollà. Es passava els dies arrossegant
la cadena de la seva denúncia davant la parròquia. Cada cop s’assemblava més a
la imatge de sant Pere Nolasc, el redemptor
català dels
captius de moreria, que es venera, amb abundància de flors i
ciris, a una
capella lateral del temple. Però més impactant que la seva figura d'esclau era
el manifest concís i concret que repartia als devots:
"M'he
argollat, com un ca
PER DEFENSAR
EL MEU LLOC DE TREBALL. Demanar almoina és la meva feina. No tenc possibilitat
de tenir-ne cap altra. Sense aquesta tasca em trob immers dins l'avorriment i
la vagueria, condemnat a ser carn de
beneficència.
PER AFERRAR-ME
A LES DESPULLES DE LA LLIBERTAT. No em referesc a
grans
transcendències, sinó a les petites llibertats quotidianes. Puc recórrer als
punts organitzats dels auxilis socials. Però per un entrepà he de pagar una
renúncia a les meves voluntats. He de fer tot el que em manen els salvadors i
del mode que ells manin. Per afegitó, he de renunciar al meu déu suprem, al
qual he sacrificat la meva vida, com és l’alcohol. Preferesc un rosegó de pa
amb un bric de vi que una dosi de caviar amb aigua beneïda.
PER FER
PRESENT LA MEVA NISSAGA. Hipòcrites descarats, voldríeu que el cos del vostre
crim restàs celat. A més de marginar-nos, maldau per fer-nos desaparèixer. La
meva presència posa el dit dins la vostra llaga de fariseus.
PER FER-VOS UN
FAVOR. Estant al portal del vostre temple, a l'hora que el mantenc net i
tranquil, espant els mendicants mal educats que molestarien els vostres
fervors.
PER
RECORDAR-VOS L'EVANGELI. Les benaurances que predicau, però
que gairebé
mai, no practicau. Jo pos rostre, cara i ulls, carn i escalfor a
les vostres
obres de misericòrdia. Tanmateix, qualsevol cosa que em faceu
o em deixeu de
fer, a Ell li feis o li deixau de fer”.
Jo, pidolaire
argollat per la dignitat dels marginats, pens com vosaltres: un
ca és mes dòcil, més
agradable i més agraït que un pobre. Guau! Guau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada