BARRUTS PER BARRES

L’acudit és del temps de Franco. Hi havia a Barcelona un toca-bemolls, independentista que provocava la policia nacional amb les seves arengues per les places de Barcelona. Era una mena de Xirinacs sense defenses d’esglésies ni multituds. Ben mirat, el pobre estava foll. Foll follet per la llibertat i contra la dictadura. La manera més directa i infalible d’enfurir els “grisos”,  era no disparar ni una sola paraula en foraster. Aquella contumàcia els treia de polleguera.  Ni amb tot l’extens i contundent repertori d’hòsties de les SS espanyoles  mai cap policia no aconseguí que el nostre patriota parlàs en cristià.

Però vet ací que un dia, quan a la comissaria despullaren el caparrut independentista, el botxí de torn descobrí que l’estrany sonat s’havia fet tatuar a l’esquena quatre cares de la dictadura. S’havia clavat, talment una creu, la figura d’En Franco, Carrero Blanco, Fraga i una altre rostre que ara no record. Davant aquella visió el policia restà amb la porra a l’aire. Sabent d’antuvi que no arrabassaria ni un sol mot en castellà a aquell convers del règim demanà auxili a un traductor.

Amable i educat com era el nostre patriota, mai no es negava a contestar amb la llengua de Verdaguer. Quan el torsimany li preguntà el perquè d’aquell retaule, nostre home contestà tot rebent:

-Ja que no em puc tatuar les quatre barres, m’he clavat els quatre barruts.

Jo he  pensat fer el mateix amb els quatre més barruts de la nostra dictadura balear. En tenc tres ben determinats. Sense cap dubte. Són en Bauzà, en Delgado i n’Estarellas. El quart aniria a lliure elecció, no debades estam en una democràcia.

Com podeu imaginar-vos, no embrutaré ni un mil·límetre de pell, ni una façana, ni fins i tot una pissarra d’escola, per pintar aquestes merdes. La cosa és que hem de cercar un mitjà on puguem substituir les nostres sagrades quatre barres pels quatre facinerosos més criminals del govern.

Jo havia pensat imprimir als rotlles de paper higiènic. Es podrien vendre a bon preu per causes solidàries. Quatre barruts en lloc de quatre barres.

La cosa del paper higiènic gaudiria d’un avantatge afegit. D’eixa manera escenificaríem, en una sagrada litúrgia, el nostre anhel més profund: passar-nos aquestes pocavergonyes per aquí on toca.