Aquests canvis profunds, radicals, irreversibles
es donen en les persones. Si sobrevius al xoc, la teva vida es capgira. El cop
de gràcia pot tenir molts de noms i és diferent per cada cas i circumstància.
Et converteixes en un altre. Però també aquestes revolucions arriben als
pobles.
Els inicis del segle XXI ens
han arribat mesells d’aquests signes transformadors. Repassem la llista més
evident i palpable: primaveres àrabs a tota la franja mediterrània; moviment
dels indignats; clamor de la via catalana pel dret a decidir la independència
de Catalunya... Però gràcies als bons fats de la història, aquí a ca nostra,
hem experimentat també aquests senyals de canvi. Mai de mai podrà esborrar-se
dels nostres annals de poble aquell emocionant 29 de setembre a les sis de la
tarda quan el poble de Mallorca mostrà cara per les seves sagrades llibertats.
Aquests esdeveniments es
converteixen en punts definitius de referència i en jutges de les actuacions de
totes i cada una de les institucions que es proclamen servidores del bé del
poble. D’ara endavant, o escoltes la veu de la gent i mires d’aconseguir les
seves legítimes demandes, o pots retirar la teva paradeta del mercat. Parl de
totes les institucions sense cap excepció. Val a dir esglésies, congregacions,
sindicats, associacions de tot tipus. Però em referesc sobretot i de forma
especial als partits polítics.
En aquests moments, els
partits poden acomiadar els assessors d’imatge, els estrategs de campanyes, els
redactors de propostes, per presentar-se a les eleccions despullats de cos,
ànima i comptes corrents, amb un sol punt de programa.
El polític de debò s’ha de
passar la precampanya, la campanya i tota la cerimònia electoral repetint a
tots els nivells i amb tots els tons un sol jurament:
-Puc prometre i promet que
escoltaré la veu majoritària del meu poble i que me jugaré el càrrec per fer
complir les seves justes reclamacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada