En Joan és un dels
personatges més entranyables que a hores d’ara viu a Can Gazà i
que empenyora totes les seves forces i il·lusions a portar la utopia
de l’autogestió en davant.
Una de les constants de
Marginàlia és que els seus habitants sempre et sorprenen. Però mai
no hagués pogut sospitar que rere Aquell fatxenda, tirant a
petulant, que vaig conèixer com a client perseverant del menjador de
Can Gazà, s’hi amagàs l’agradable infant pubill de bona mare.
Tot i això, aquesta encantadora criatura va marcada per la vida per
una angoixosa i angoixant malaltia psíquica que l’ha condemnat al
camp de concentració de l’exclusió social.
L’actitud que més
enveja em fa d’en Joan és que es mostra i es comporta tal com és,
sense avergonyir-se de res del que li pugui haver passat. No cal dir
que amb aquesta postura, mantinguda amb una caparrudesa suau i
senyorial, l’antic reporter fotogràfic d’Última Hora i El Temps
s’ha guanyat el respecte i fins i tot l’afecte dels gazanencs.
L’altre dia, a la
cuina, la preparació de sopar per als 220 congèneres de Zaqueu donà
peu a en Joan per contar-me de quina manera s’havia escapolit dels
aprofitats que sempre li demanaven tabac a la coa dels entrepans de
l’antic Carrilano.
“Jo em tenc, ja què
ho som –m’explicà Joan com si recitàs un salm de matines- pel
millor cercador de llosques de tot Ciutat.” Empès per la meva cara
d’esglai el fumador de deixalles m’explicà les regles del bon
pellucador.
-La primera norma d’un
bon llosquer és aixecar-se de bon matí, abans que els transeünts
hagin trepitjat el tresor. Els primers llocs on t’has de dirigir
són les parades d’autobús. En aquests agres pots trobar cigarrets
gairebé sencers. Molts de viatgers esperen el bus fumant i, obligats
a pujar al vehicle ràpidament, es veuen forçats a fer les llosques
grosses”.
En Joan continuava amb
un to entusiasta contant-me de quina forma es va desfer dels
emprenyatius ionquis que l’ofegaven demanant-li tabac:
-Llavors, quan ja tenia
la taleca ben curulla, em refugiava al meu xupano on denejava
curosament el material recollit. El tabac bo anava a una capseta,
mentre que el més xerec anava a parar a una bossa de plàstic. Amb
dos dies de donar als pidolaires aquest tabac negre i humit em
deixaren d’emprenyar”.
En Joan i altres
personatges com ell són els qui es mereixen l’homenatge que a nit
es farà a Can Alcover.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada