Per a mi Nadal és una mena
de loteria d’emocions. Enguany m’han tocat tots els premis grossos.
El
primer premi me l’ha atorgat la matriarca de la tribu matancera. Fa ja 16 anys
que els amics de S’Alqueria Blanca vénen a Can Gazà, tot formant una tribu, a fer matances. Abans de l’estiu ens
porten un porc magre per engreixar-lo. Mentrestant, ells n’engreixen un altre a ca seva. Llavors, amb
el seu porc i amb el nostre armen un prodigi de matances. Arriben a les sis del matí i al migdia ja estan les
sobrassades a la perxa. Així, el dinar es converteix en un vertader àpat de
germanor. Enguany, com cada any, la matriarca ha volgut presidir la comitiva, malgrat els dolors, les
penes i els inconvenients de l’edat. L’abraçada, amorosida i demorativa que
m’ha regalat aquella dolça menuda i pacient dona de poble m’ha arribat a les
entreteles de l’ànima. Ha estat com si ma mare enguany hagués vingut a
matances.
El
segon premi m’ha arribat de mans de l’exvicari general i hores d’ara rector de Santa Margalida.
Monsenyor Rafel Umbert em va cridar per telèfon, amb la seva veu apagada i
humil, per dir-me que, com havia fet cada any mossèn Guillem Feliu, volia que
Can Gazà formàs part dels beneficiats
per la immensa arreplegada
d’aliments de la parròquia. Aquest gest callat i senzill de reconciliació m’ha
dissipat les boires dels rancors amb la
meva criticada església nostra. La meva emoció creix fins al cim de l’admiració
quan pens que jo mai hauria tingut eixa
deferència amb ell.
El
tercer premi l’he rebut, enguany com mai, dels germans de llit, olla,
convivència i malsofridura els quals
formen la gran família conventual i taleguera
de Can Gazà. Aquests dies de feina, tropells, bones cares, agraïments,
recordances i penes, els gazanencs s’han portat com déu. Pura meravella. Des
d’ells, amb ells i per ells us don els molts d’anys.
Fins
l’any que ve, ja que aquestes festes, la missa dels desemparats, solitaris i
bandejats, no està per hòsties.
AVUI HE COMPRAT LA TEVA NOVEL.LA CATEDRAL AMB ARMARIS-ESCRIC EL TÍTOL DE MEMORIA ESTÁ EMBOLICADA AMB PAPER JUNT AMB TODOS LOS PARQUES NO SON UN PARAISO DE ANTONIO ROIG- PER REGALAR AL CAPELLÀ GAI PERE CARULLA. ¿SI ETS UN ESCRIPTOR TANT PROLÍFIC COM ES QUE NO SURTS A LES HISTÒRIES DE LA LITERATURA CATALANA? ¿POTSER PELS TEMES TRACTATS?
ResponEliminaÉs ben bé que aquí ningú (d'entre els qui un espera que ho facin un dia o un altre) no llegeix els comentaris. Cinc anys i mig, i encar per respondre...
Elimina