diumenge, 12 d’abril de 2020

PASQUA, UN MITE INDESTRUCTIBLE.




Les guerres, les pandèmies, les pestes, les decadències, les capbuitades, els terratrèmols,els tsunamis, les tempestes, amb totes les seves cohorts de psicopaties i pecats capitals com la luxúria,  la gola, l’avarícia, la peresa, la ira, l’enveja, la supèrbia i per damunt tot la imbecil·litat hereditària de la moneia neurastènica esdevinguda espècie humana pot enderrocar imperis, esbandir nissagues, destruir civilitzacions, anihilar cervells, desballestar ciències, esmicolar dogmes, esfondrar morals, assolar nacions... però mai de mai, res ni ningú, es digui déu o virus, destí o fat, o qualsevol nom que indiqui el sadomasoquisme infinit de l’home o de la naturalesa o de la puta de Canà, podrà destruir els mites. De sempre i per a sempre l’home i la història s’han salvat pels mites.
Avui, malgrat sigui des del racó de la nostra enclaustrada por, celebram el  mite central de l’home. De la persona cabal. Avui proclamam  des del finestró de la cuina l’espina dorsal de la nissaga humana .La Pasqua. Pasco!
Pasqua significa vida, esperança, alegria, utopia, somni, il·lusió, primavera, fortor, estimera, set de pau, anhel de justícia, crit de llibertat.
Tots els meus pregons de Setmana Santa acaben amb aquesta proclama de resurrecció. Així ho exprés en una innocent poètica camperola, l’any 1980, al final del Pregó de Bunyola:

I la passió un dia       Del cor de l’albada          Totes les campanes
tocarà la fi                esclatarà el crit               de vila i ciutat
i arribarà Pasqua       d’albons i gatoves           cantaran la festa         
un bon dematí          que al puig han florit        del ressuscitat.
      
                                També nostre poble 
                                ressuscitarà.
                                Amunt l’esperança.
                                Coratge, germans!

Molts d’anys. Al·leluia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada