Per tercera vegada en vint dies el dolor profund de la pèrdua d’un amic ha singlat la nostra família del club Horizonte. El coratge i la generositat d’unes persones senzilles i lluitadores , que somniaren utopies en temps de la Dictadura a l’ombra d’una parròquia dels ravals de Ciutat, han aconseguit, aquests bons socis, que Zaqueu, Can Gazà i Horizonte ens trobem units com a germans.
Aquest
cop ens ha precedit el singular i prodigiós camarada Toni Escanelles Rigo.
El
coronavirus no ha estat el botxí que li hagi ofegat la vida, però, com passa
amb tots els nostres difunts en aquests
moments de pandèmia, la
Covid 19 li ha capolat la mort. El virus ens ha mort la mort. Ens ha assassinat
el condol, l’abraçada, la companyia, les recordances, les tendreses, les
cerimònies, els homenatges, els comiats, les llàgrimes. Unes llàgrimes que ens
empassolam cap endins per no amargar, encara més, la pena dels seus íntims.
Els darrers quatre anys de la seva vida el bon
amic Toni Escanelles va regalar a tots els seus, família i amics, una vivència
esglaiosament singular. Ens féu participar –ens ho recordava a cada moment– de
la seva prodigiosa situació de ressuscitat.
Qualsevol privilegiat –Toni era un dels més assenyalats– que té la consciència de viure de propina irradia
una rampa especial i misteriosa. Després
d’un llarg temps d’estar en coma, espavilat pels aires de Caubet que han
aprovat el master de sanatori, l’agosarat membre d’Horizonte es decidí de cop i
resposta a tornar al pelegrinatge que un mal dolent li havia fet abandonar. Els
que el coneixien i estimaven de prop pensaren que els misteriosos fats del destí
l’havien nomenat pregoner de prodigis, històries, ocurrències i cabòries..
La
imatge que em resta de Toni Escanelles, que crec compartir amb tots els que
tingueren la sort de tractar-lo, era la d’una persona que regalimava bonhomia i que obeïa per damunt qualsevol
altre inclinació vital a l’adició de la conversa. Conversar de manera calmada i
persistent, amb qui fos i quan fos, era la seva curolla de vida i de conducta.
Recordaré sempre la imatge d’aquesta espècie humana d’au canora tornant a rere després
d’haver-se acomiat per obsequiar-me amb la seva darrera recordança. Quan la paraula ho era tot a la nostra
societat Toni hauria complit amb suma cum laude l’ofici de joglar de contarelles.
Tomeu
Capellà, Miquel Barceló, Toni Escanelles, amics d’aquest Horizonte de
fraternitat i solidaritat que mai no volem abandonar, seguireu sempre vius al
nostre record i a les nostres embranzides.
Toni,
necessitam l’escalfor de la teva bondat i la música de fons de les teves contarelles.
Ara són massa esglaiosos els nostres obligats silencis.
Quan
les forces ocultes d’una naturalesa venjatívola i l’obsessió de domini dels
amos del món ens deixin lliures us dedicarem l’homenatge que us mereixeu.
Mentrestant,
Toni, honorarem el teu record complint i
fomentant el desig
que
expressà la teva esposa Virgínia, en nom
de tota la família, quan ens anunciava la teva partida: “Tot el que hauríeu
gastat en flors donau-lo al menjador de Zaqueu que cada dia augmenta els
comensals.”
Sens
dubte, la solidaritat és el millor sufragi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada