Si la capacitat d’adaptació és un dels signes cabdals d’intel·ligència,
ja podeu veure com són de curts i capclosos els qui es neguen a parlar la
llengua de la terra, malgrat que exhibeixin títols universitaris.
On mai no hi ha problemes entre dues llengües diferents,
fins i tot enfrontades, és quan aprenen gramàtica amorosida dins una mateixa
boca.
Molts escriptors dominen l’art d’expressar coses ordinàries
amb un llenguatge extraordinari; però molts pocs tenen el coratge de dir coses
extraordinàries amb un llenguatge planer.
Els llepaires poden canviar de cul, però mai no podran
canviar de llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada